També m'agradava "clar
i net" com a títol d'aquest post de hui, per la similitud fonètica de
"clarinet" aquell instrument de vent, de fusta, de canyeta simple,
del qual l'indirectament protagonista de les meues reflexions, és un reconegut
virtuós. Tenia els meus dubtes per quin decantar-me, finalment ha pesat més per
allò que el comentari, mesurat de l'actualitat gira al voltant de: "Quin
desastre, aquest calvari, si vols que te diga la veritat, del destí?, de qui
sap què?, tots vivim sense comptar-hi".
Al llarg de la meua
feliçment acabada vida professional, vaig haver de passar, per aconseguir una
estabilitat laboral, per dues oposicions. La primera, allà pels anys 70 del
segle passat, lliure, oberta, general, on els coneixements i la sort, no sé si
primer els uns i després l'altra o a l'inrevés, van fer-me mereixedor d'un lloc
de treball fixe i estable amb dura competència amb companys i coneguts; la
segona, una vintena d'anys després, per millorar la categoria professional, a
la que novament calia enfrontant-se a altres companys, demostrar nous
coneixements, i comprovats aquests, afegir després "els mèrits". Eren
les regles de joc, que malgrat la incertesa fins als darrers moments, han estat
considerades "justes".
Per això "veig
normal" que per accedir a un lloc de treball "oficial", a una
plaça fixa, siga del tipus que siga i de l'administració nacional, autonòmica o
local, "l'oposició lliure" d'una banda i superada aquesta el
"concurs de mèrits" per l'altra, siga el procés més just i adient.
Partint d'aquestes
premisses, no entenc gens ni mica, la postura mantinguda pels regidors del
Partit Popular i Ciutadans, de l'ajuntament de Castelló, de rebutjar la
proposta de l'equip de Govern de cobrir mitjançant un concurs públic i obert,
"una oposició", la plaça de director titular de la banda de música
municipal.
Vull entendre que si al PP i
a Ciutadans, se'ls hi han unit en el seu rebuig els sindicats representants
dels "treballadors municipals", aquests ho facen per considerar que
el sistema de "promoció interna" puga resultar més beneficiós pels
seus representats, però, vist des de fora i de manera objectiva, cal
preguntar-se, i just?, és més just que només puga optar a dirigir la banda un
músic de la mateixa?, per què no obrir el procés a qualsevol músic que reunint
les condicions puga demostrar la seua vàlua? Després, si voleu, afegim
"els mèrits" i per què no?, amb pes específic, amb puntuació
complementària, un mèrit afegit el fet de formar part ja, per més o menys
temps, de "la plantilla" i haver ocupat càrrecs de responsabilitat
dins d'aquesta.
I és que l'embolic sembla
venir de lluny. La banda de música municipal de Castelló queda sense director
titular en l'any 2012 quan el fins aleshores director, el mestre Paco Signes, assoleix
la seua jubilació. Aleshores és en caràcter de "director per comissió de
serveis" quan es fica Al davant de la banda al clarinetista senyor Ramon.
Passen tres anys fins que el 2 de juny del 2015, amb un canvi de govern
municipal a la porta, s'aproven i publiquen unes bases que regulen el procés
"per promoció interna", unes bases "fetes a mida",
"pur formulisme" en paraules del director en funcions, unes bases que
mai arriben a aplicar-se, no realitzant-se la convocatòria d'examen, i que, si
voleu, podeu conèixer íntegrament en BASES 2015
El nou equip de govern
municipal ha considerat, està en el seu dret, que alguns elements com la
titulació acadèmica, la formació externa complementària, el coneixement del
valencià, l'experiència en direcció i categoria de banda, el temari específic o
els coneixements musicals a demostrar, i aprovats en el seu moment i inclosos en
la convocatòria del 2015, no afavorien el que la plaça poguera "ser
oberta", per la qual cosa ha aprovat, en la darrera "mesa" de
negociació unes noves bases, que íntegrament podeu veure punxant a sobre BASES 2017

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada