Una de pirates

 Per definició pirata originàriament és la persona que practica la pirateria, aquell lladre de mar, aquella persona que corre els mars per fer presses. Malgrat el seu origen marítim, la paraula pirata és emprada per extensió en contexts diferents, per assenyalar a qualsevol persona cruel i aprofitada, parlant en l'actualitat de pirates informàtics o de pirates de l'aire, per exemple, si ens referim a individus que es dediquen a malversacions de fons per internet o en el cas d'actes polítics i terroristes.

Però tornant a l'origen cal dir que els pirates no es limitaven només als pillatges de vaixell, sinó que de vegades atacaven petites ciutats costaneres. La pirateria tot i que sempre ha existit, va ser a l'Edat Mitjana quan provinent de zones musulmanes atacaven els ports cristians, la qual cosa va obligar com a mesura de seguretat a la construcció de defenses costaneres, torres vigia, Castells o torres-campanar, que tenien un foc encés quan hi havia tranquil·litat, però en cas d'atac corsari n'encenien dos com a senyal d'alarma

Al segle XVI el tema es converteix en un autentica por pels castellonencs, ja que el pirata barbaresc Barba-roja, provinent des del nord d'Àfrica desembarca en Orpesa, saqueja Castelló i s'emporta captius a alguns veïns, a més a més d'obtenir els tresors més preuats: cereals, vi, oli i elements valuosos de les esglésies. Fins i tot, el rei Felip II es planteja mitjançant l'enginyer Antonelli en 1562, convertir la ciutat en una plaça forta, mb muralles imponents que, finalment no arriben a construir-se.

La victòria aconseguida per les tropes de la coalició cristiana "la lliga Santa", enfront dels turcs otomans, en la batalla de Lepant a l'octubre de 1571, va frenar indirectament les incursions pirates a les nostres terres, malgrat que no van desaparèixer per sempre.

De manera que si jo hui parle dels pirates, ho faig amb el record d'un fet ocorregut el primer d'abril de l'any 1800, del qual hui es compleixen per tant 217 anys i que apareix documentat al llibre de qui fou cronista de la ciutat, Joan A. Balbàs, i que no és altre que la crònica d'un desembarcament ocorregut aquell dia a la platja de Castelló d'un vaixell pirata anglés i l'encarnissada lluita mantinguda per aquells amb els pescadors i mariners del Grau, aconseguint els invasors apoderar-se d'un llaüt carregat amb 102 cafissos de blat que estava encallat a la platja esperant vent favorable per fer-se a la mar.

En el freg a freg de la batalla, narra Balbàs, que els pirates abans d'abandonar la platja, en escoltar els trets dels canyons de la torre del Grau, incendien les barraques dels pescadors, deixant-se dos companys a terra, que apoderant-se d'un esquif aconsegueixen arribar a Benicàssim essent descoberts en desembarcar, per uns traginers, qui avisant les autoritats ixen en la seua persecució apressant-los al barranc de Miravet i portant-los presos a Castelló.

Els pirates van confessar que pertanyien a la tripulació del vaixell anglés, que havia eixit de Gibraltar i que es dedicava al pillatge, i que un d'ells era italià i l'altre de Sevilla, desertors de vaixells espanyols i que s'havien unit als anglesos. No sabem com va acabar aquella història ja que Balbàs no ens diu que van fer les autoritats de Castelló amb aquells presoners...

El que si sabem és que molts anys després, ja al segle XX, concretament el 1962, una discoteca ubicada als baixos de l'hotel del Golf del Grau pren el nom de "El Pirata" i es converteix en una de les mítiques sales de festa de la província i tot un referent per molts anys de la vida festiva nocturna castellonenca i, uns anys després, el 1992, una colla festera, "Bacalao", naix com a entitat dinàmica  encetant la representació històrica de les tradicions festeres dels pirates barbarescs, aquells que van portar-nos de cap tants i tants anys...

"Amb una bandera negra i una calavera,

una botella de ron i sempre en peu de guerra!

Tapetes i diversió..."

Vet per on, un esdeveniment rescatat hui de l'oblit ens ha recordat la importància de l'aventura, el coratge dels nostres avantpassats enfront de la pirateria barbaresca, la visió comercial dels emprenedors castellonencs i el compromís amb la ciutat d'una associació cultural que busca la difusió de la història i la cultura des del món de la festa.