Montserrat i Lledó

Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya, tot i estar en clara recessió des de la dècada dels 70 del segle passat, Montserrat, l'advocació Catalana de la Verge Maria, és el nom, dins les persones de sexe femení, que ocupa el segon lloc en el rànquing de noms de dona més emprats a Catalunya, amb un total que supera les 82.000 persones, el que significa un 21,33% de la totalitat. Traslladat a escala nacional superen en poc les 113.000 dones les que porten aquest nom.

En el cas de Lledó o el castellanitzat Lidón, segons ara l'Institut d'Estadística Valencià són al voltant de les 700 les dones que així s'anomenen, resultant significatiu que tan sols siga emprat al País Valencià i Catalunya.

Tant l'un com l'altre, Montserrat i Lledó, són prenoms que fan referencia a advocacions marianes i, lògicament són femenins. El nom de Montserrat prové de la paraula mont, muntanya, i serrat, cadena muntanyosa, en referència a la muntanya homònima, situada a la part central de Catalunya lloc on es troba el Monestir que dóna recer a la patrona de Catalunya i, de la mateixa manera, com és ben sabut a les nostres terres, el nom Lledó mal castellanitzat Lidón, fa referencia a la patrona de Castelló, la Mare de Déu trobada sota un lledoner o almez.

I si hui parle dels noms Montserrat i Lledó ho faig perquè justament aquests dies trobem una clara relació entre ells. D'una banda hui mateix, 27 d'abril, se celebra la festivitat de la Mare de Déu de Montserrat, mentre que el diumenge vinent s'iniciaran les festes patronals de Castelló, dedicades a la Mare de Déu de Lledó, que tindran com festivitat solemne el primer cap de setmana de maig.

D'altra banda també resulta curiós observar que si pugem a la muntanya de Montserrat, des de Monistrol al santuari per la carretera, ens trobarem amb molts lledoners que, com tots els anys, per aquestes darreries d'abril i primers dies de maig comencen a brotar, recordant indirectament la proximitat de la festa de la patrona de Castelló, "l'honor del nostre poble".

Però encara hi ha més, Jesús Segarra i Malla, conegut com a Pare Ireneu Segarra, qui fou un monjo, músic català i director de l'Escolania de Montserrat durant molts anys, e l1998 va venir a Castelló convidat per destacades figures culturals de la ciutat, per compondre un cant dedicat a la Mare de Déu del Lledó. Disposat a deixar als peus de la patrona de Castelló una mostra de la seua capacitat creadora, un any més tard, a les portes del que va ser el 75é aniversari de la Coronació Pontifícia, va oferir un cant a quatre veus, sobre un text del poeta Bernat Artola que diu així: "Salve Verge del Lledó/ de l´amor nostra Senyora,/ patrona i emparadora/ llum del vostre Castelló./ Plens de filial devoció/ vos preguem, Santa Maria,/ nostre consol i alegria,/ nostra constant confiança,/ no ens negueu mai l´esperança/ de la glòria, oh Verge Pia!".

I la relació entre el Monestir de Montserrat i la nostra Basílica Patronal encara ha arribat més lluny doncs el 2009, amb motiu del II cicle de Música Mariana "Cantate Mariae" tot just el dissabte 29, farà huit anys, per primera vegada, va actuar a l'Auditori Castellonenc l'afamada "Escolania de Montserrat", el cor de veus blanques dels més antics d'Europa, i uns anys després, a la tardor del 2014, una altra activitat, en aquell cas la "XXXIII Trobada General d'Animadors de Cant per la Litúrgia", que organitza anualment l'Abadia de Montserrat, va realitzar-se, a cavall entre la Cocatedral de Santa Maria i la basílica del Caminàs.

Montserrat i Lledó, dues advocacions marianes, dos centres espirituals al Bages i a la Plana, separats per la distància física i units per molts lligams de devoció, afecte, culte i fidelitat, per dades properes i llaços culturals..., passat, present i futur que hui he volgut portar a la memòria... Lloada siga per sempre Santa Maria!!!