A mi no m'agrada

 Tal vegada vaja a contracorrent, tal vegada no estiga al dia, tal vegada no haja evolucionat o tal vegada siga perquè em faig gran quasi sense adonar-me'n, però no, no m'agrada gens, i cada any que passa menys encara, el caire que en la vespra de l'1 de Novembre està prenent la festa tradicional de Tots Sants.

"Forasters vindran que de casa ens trauran" diu una dita popular aplicable al moment en què poden observar-se persones o actituds inadequades reticents a adaptar-se a la cultura del país o les seues tradicions, a més a més de voler imposar les seues.

I és que a Castelló i fins fa pocs anys, dir Tots Sants era dir estrena d'abric, visita al cementiri, a la fira d'atraccions i poc més, però en els darrers anys i cada vegada més, la celebració festera que abans es perllongava també el 2 de novembre amb la festa dels difunts, ara, s'avança a la vesprada-nit del 31 d'octubre i fins i tot a uns dies abans, en una espècie de carnestoltes de tardor coneguda arreu del món com a festa de Halloween.

És aquesta una festa arrelada a països com Canada, Estats Units, Irlanda o Anglaterra i que, tot i tenir un cert vincle amb el dia de Tots Sants, prové originàriament d'una cultura ancestral dels pobles cèltics, però per allò de la moda, del consumisme i de què "tot el que ve de fora és millor", està sent introduïda a la nostra cultura amb el perill que comporta d'enfosquir els nostres costums més tradicionals.

I és que, disfressar-se sempre ha agradat i més encara si les disfresses són de caràcter terrorífic, a la vegada que allò de buidar carabasses com a l'estiu es fa amb els melons d'Alger, per fer fanalets amb un ciri al seu interior, també és record d'uns mesos passats.

Halloween sembla ha arribat per quedar-se, i pot ser perillós. I no per allò que també diuen els que entenen pot tenir de ritus satànic, d'invocació a bruixes, esperits o dimonis, doncs cadascú i en creences religioses pot ser molt lliure, si més no perquè aquests costums venen a arraconar els nostres, i sense adonar-nos-en ens fan perdre la nostra identitat.

Panellets, bunyols, codonyat i altres "delicatessen" que abans omplien per aquestes dates els aparadors de les pastisseries del nostre poble, tal vegada per fer una mica menys amarg aquest trist dia, han deixat pas a plum-cakes, temptacions o pastissos de plàtan, cupcakes o carabasses de xocolata, més encara, alguns dels nostres menuts ni tan sols saben que són, per exemple, el pa de figa o els ossets de sant.

Halloween consumista, de la disfressa, del zombi, del difunt fictici, de la beguda i de la diversió, secundat pel comerç a qui la festa ajuda a vendre, ja siga turisme, alcohol, disfresses, oci..

Tal vegada arribe algun dia, en què si no vas disfressat de fantasma, mòmia o mort vivent, no hauràs acomplit el teu compromís amb la societat tal dia com avui. No sé si arribarà, però el que si us puc dir, i digueu-me antic, és que a mi no m'agrada i, per tant, amb mi no conteu per fomentar aquest disbarat.

Canvi als rellotges espanyols...

 Fa unes hores, a la matinada de hui diumenge els nostres rellotges han hagut d'endarrerir-se una hora. A les tres han tornat a ser les dues. Ara tocava dormir una hora més, i com a resultat, a partir de hui, una hora menys de llum a la vesprada i una més a primera hora del matí. És a dir vesprades més curtes i matins més llargs pel que respecta a les hores de llum solar.

Són els efectes de l'horari d'hivern que s'aplica a tota Europa occidental i altres països del món pels seus suposats i a la vegada criticats efectes en l'estalvi d'energia, però que també motiva queixa pels desgavells que suposa amb efectes sobre el son i el descans.

En paral·lel al debat sobre l'oportunitat de mantenir sistemàticament aquest canvi horari, des de fa uns quants anys s'ha posat sobre la taula la necessitat d'una readaptació al fus horari que permetria un encaix més lògic entre l'hora solar i l'hora oficial. En aquest cas, val a dir que l'Estat espanyol està tot ell -Canàries incloses- fora del seu fus horari, que hauria de ser per al territori peninsular i les Balears una hora menys que l'actual -és a dir el mateix horari que a Portugal i el Regne Unit-, i una menys també per a les Canàries respecte al seu horari actual, sincronitzant els seus rellotges amb les Açores i Cap Verd.

Els fusos horaris, cadascuna de les 24 àrees en què es divideix la terra conforme als meridians, van ser inventats per Sandford Fleming, un enginyer canadenc el 1879. Uns anys després i buscant que el migdia horari s'aproximara al migdia solar, va fixar-se que el meridià de Greenwich, fora la referencia, i així, Espanya, Portugal, Regne Unit i França van ubicar-se al fus europeu occidental, un dels tres que hi ha a Europa, juntament amb el central i l'oriental.

Malgrat que des del 1940 els rellotges espanyols marquen el fus horari de l'Europa central, mesura aprovada pel Franco per fer costat al seu aliat l'Alemanya de Hitler, en consonància amb el que va fer també Gran Bretanya i França, després que Hitler pergués la guerra el 1945, britànics i francesos igual que els veïns Portuguesos van recupera l'horari lògic de Greenwich, mentre que Espanya va continuar mantenint, i encara estem així, l'horari de Berlin, de manera que en comptes d'ajustar-nos a l'horari atlàntic, continuem sent el país on el dia comença més tard, malgrat que en el cas de Canàries, encara que s'arribara a modificar l'horari espanyol, i com a conseqüència d'estar el territori en un fus horari més occidental, seguiria mantenint una hora menys que la resta de l'Espanya peninsular.

Diuen els experts, que si acceptarem el fus horari del meridià de Greenwich, que passa tot just pel nostre terme municipal, aconseguiríem tenir un major equilibri del treball i de la vida. Tal vegada per això, hi ha hagut diferents intents que, fins ara, no han arribat a quallar.

El darrer que recorde, encara no fa un any, el desembre del 2016, la ministra d'Ocupació i Seguretat Social Fàtima Bañez va anunciar la intenció del Govern de buscar un pacte d'Estat per estudiar la possibilitat de canviar el fus horari, tanmateix han passat dos canvis, un horari d'estiu i un d'hivern i encara seguim igual. Fins quan l'hora oficial d'Espanya seguirà incomprensiblement avançada una hora ara a l'hivern i dos a l'estiu? Fins quan aquest contrasentit?

És indiscutible que, per a Espanya, l'horari del Meridià de Greenwich és la millor solució per optimitzar totes les opcions, ja que d'aquesta forma l'hora oficial seria la del Sol. No hi ha pitjor excés que anar amb el pas canviat respecte al Sol.

A dos mesos de Nadal...

No sé si us haureu adonat, però si hui és 25 d'octubre, això vol dir que tot just d'ací a dos mesos serà Nadal. Tanmateix sembla que aquest esdeveniment tan proper, estiga molt lluny en el temps, i això, fonamentalment, perquè no fa fred. Més encara, en aquestes darreries de l'octubre fa calor, massa calor, un temps estrany per l'època.

Fa uns dies, un bon amic, va "penjar" una fotografia feta en un supermercat de la ciutat on, els protagonistes principals del quadre, eren els polvorons, aquells productes embolicats amb paperet que, tal vegada, siguen el més típic de la rebosteria nadalenca al nostre país.

Si, ja els teníem al nostre abast, i no vaig tardar tampoc jo a veure'ls a l'aparador de "mercadona"; també les botigues de roba ens mostren abrics i jaquetes grosses, malgrat que els vianants anem en mànigues de camisa o roba estiuenca.

Hui mateix, passejant per Benicàssim, semblava un dia de ple estiu, la temperatura superava en molt els vint graus i les nuvolades i la pluja, que haurien de ser comunes en aquestes setmanes, sembla han desaparegut de la nostra terra.

L'oratge està rar, molt rar i els costums típics d'aquesta època sembla que "han perdut la batalla". Voleu dir que ara quan falta menys de dos mesos pel sorteig més esperat de la loteria anual, tenim molts dècims o paperetes a la butxaca? Jo, si us he de ser sincer, encara no en tinc cap ni un, clar, no fa fred i crec que el Nadal i amb ell la grossa, encara està molt lluny...

És veritat que encara no he vist ni "ninots de neu" ni "pares Noel", però estic segur que no tardaré gens ni mica a trobar-me'ls qualsevol dia en qualsevol cantó, ja s'encarregaran els comerciants que cada any, avancen una mica més les seues campanyes.

Fins i tot, acabe d'escoltar per la ràdio una notícia curiosa: entre tant d'embolic que hi ha en aquestes setmanes a Catalunya, els fabricants de "caganers", l'home que caga, aquelles figures tan populars als betlems, ja tenen preparades milers de figuretes que, diuen, seran "la moda" en aquestes properes festes. Sabeu a qui representen? Als mossos i al piolín, per allò de les forces d'ordre catalanes i dels agents vinguts de fora.

L'oratge calorós ací a Castelló ha pillat fins i tot desprevinguts "als xinos". Us heu adonat que a les seues botigues encara no s'escolten les nadales, ni tampoc es veuen les llumenetes, boles i estrelles penjant?, serà que han estat molt enfeinats venent tanta bandera espanyola i que encara no han tingut temps de canviar alguns continguts de les prestatgeries?

Serà tendència en Europa avançar la temporada de compres de Nadal, no dic que no, però veure ací a la nostra terra, ara i en concret hui, quan encara "apreta la calor", muntonades de polvorons disposades al nostre abast per amarar-nos de l'esperit nadalenc, crec està una mica fora de lloc i fins i tot dóna ganes de riure.

Nadal a la tardor, podria ser fins i tot el títol d'una pel·lícula, i no seria d'estranyar que qualsevol dia, i pels nostres carrers, trobarem l'escena de la castanyera torrant a la vora del foc i els compradors, fent cua, habillats amb pantalons curts i samarretes estiuenques i és que, el temps està boig, molt boig...