Avui, primer dilluns del mes
d'octubre la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA) celebra el Dia Mundial de
l'Arquitectura, promovent al voltant d'aquest data activitats organitzades per
les diferents associacions d'Arquitectes de tot el món.
El Col·legi Oficial
d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana volent sumar-se a la commemoració del
Dia de l'Arquitectura, va programar ja el passat dissabte visites
arquitectòniques al Fadrí, a la Cocatedral i tota una sèrie de tallers
infantils en la plaça del Mercadet.
A la vegada el Col·legi
Territorial d'Arquitectes de Castelló amb col·laboració de l'Ajuntament, la
Diputació, l'empresa de construcció Restore i el magatzem de materials Gres
Babiloni, va publicitar i promoure la construcció d'una caseta de pedra en sec
a la Plaça l'Hort dels Corders amb la finalitat de mostrar als ciutadans les
característiques d'aquesta tècnica constructiva tan particular, a més de
recolzar la seua candidatura a ser declarada Patrimoni Immaterial de la
Humanitat per la UNESCO. Allò semblava d'entrada curiós i interessant, tot un
procés poc o gens vist per molts veïns de la ciutat.
Les casetes de pedra en sec,
construccions peculiars del nostre entorn rural i que no genera cap residu, ja
que les pedres es recolzen unes a les altres sense necessitat de material
d'agarre, van servir per molts anys de refugi temporal i solien estar
integrades a parets o marges o bé aïllades a les serralades. Encara a les
comarques de l'interior en podem trobar de mol ben conservades. Segons l'ús i
dimensió en trobem de pastors, per al bestiar o pròpies de zones agrícoles.
Construïdes amb la finalitat
de servir de refugi o cobert temporal en cas de pluja, tronada estival,
pedregada, etc., o per resguardar-se del vent fred de l'hivern o per a
protegir-se del sol i la calor de l'estiu, moltes d'elles han arribat als
nostres dies.
El procés de construcció no
era fàcil ni senzill. Abans de començar el propietari s'havia de proveir de la
pedra necessària, que obtenien directament del procés d'arrabassament de la parcel·la
o d'un pedregam proper. El material s'amuntegava al voltant d'on havia de
construir-se la caseta per tenir-lo fàcilment a l'abast.
Generalment l'amo era qui
elegia el lloc on construir-la i el paredador qui en traçava la planta. Tot
seguit s'excavava el fonament no massa fons per la duresa del terreny, llevant
l'escassa coberta vegetal fins a descobrir una veta de pedra i, a partir d'ací
començava a alçar-se el mur.
Les pedres s'anaven agafant
a tall del muntó i únicament se n'apartaven les peces més grosses i llargues
per a les cantoneres i per a la llinda, i les lloses per a la coberta. Les
pedres més voluminoses s'empraven per a alçar els llenços de la paret, mentre
que a l'ànima del mur s'arreglaven les pedres més irregulars i les juntes es
reblien amb cascall.
Una vegada alçat el mur, es
cobria mitjançant la tècnica de la falsa cúpula o aproximació de filades de
pedra. S'anaven tancant les diferents filades, que fins a arribar a dalt es
feien cada vegada més estretes, i per últim es cobria amb una llosa que fa el
paper de clau. Naturalment el grandària de la volta estava condicionat per la
mida de les lloses. Si aquestes eren grans, la volta era més plana, si les
lloses eren menudetes, la volta havia d'arrencar de més avall i fer-se més alta
d'acord amb el principi de gravetat. Tot seguit es tirava damunt una capa de
cascall perquè fera més fort. Tota una tècnica i encara hui en dia un art !!!
A la vista del que acabem de
dir, no ha de resultar gens senzill ni ràpida la seua construcció, cal tenir
"gràcia", a la vegada que en moltes ocasions, cal d'un esforç
titànic. Per això l'expectació davant la proposta del Col·legi Territorial
d'Arquitectes de Castelló va despertar molta curiositat i interés.
Tanmateix, la desil·lusió va
ser gran. La caseta que va "alçar-se" a la plaça va ser
"prefabricada", tota de lloses i quasi idèntiques, quan en realitat
les lloses són una part tan sols de la caseta, de manera que com a testimoni
val però, aquells que vam acostar-nos per veure realment el treball d'un o més paredadors
vam quedar una mica decebuts. Fins i tot la falsa cúpula semblava quasi plana.
Tot i que la iniciativa va
resultar curiosa no va ser suficient per a arribar a conéixer aquesta faceta
peculiar del nostre patrimoni, perdent l'oportunitat d'apropar-nos, tot i els
panells explicatius, a un interessant vincle històric i cultural. Llàstima
esperava molt més...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada