Ja no en queden!!!

O tal vegada en quede algun més, però de ser així, molt pocs. Aquest el podem trobar al cantó entre el carrer de Cavallers i Cervantes; es tracta, podríem dir, d'un senyal de trànsit realitzat en ceràmica, concretament en dues rajoletes i que ve a indicar-nos que per aquell carrer poden circular carros de roda gran i que tinguen aquesta protegida per un bordó de goma, de manera que, aquells altres que la protecció fora de ferro, o no gaudiren de protecció, no podien passar per aquell carrer.

El motiu era ben senzill, si les rodes dels carros no anaven protegides, el terra del carrer es deteriorava amb molta facilitat, omplint-se de clots i havent-se de reparar massa sovint amb "una despesa municipal" elevada.

No sé exactament quan deguera ficar-se, però de segur que estem parlant de la primera part del segle XX. Tal vegada després de la guerra civil o no. Per descomptat que ara no té cap funció, perquè el fet pel qual va ser realitzada ara "ja ha passat a la història" i de carros no en circulen ja pels nostres carrers, ni de rodes grans ni de roda menuda, ni de roda de ferro ni tampoc de goma.

Resulta un senyal molt curiós i de segur que passa molt desapercebut entre els vianants. Desconec també qui el deguera "pintar" i crec que hauria de ser conservat en un museu doncs hi ha molt de perill que desaparega, com ha passat en moltes altres que també hi havia en altres carrers.

El fet d'estar ubicat en aquell indret ve a dir-nos que el carrer d'en Cervantes, tot i que hui en dia és un carrer més bé trist i discret del centre de la Vila, segles enrere va tenir un gran vigor i era un eix transversal, conegut com a carrer de l'empedrat, que creuava la ciutat d'est a oest.

La peça de ceràmica, una vegada més, ens mostra que la utilitat pot anar unida a la creativitat, a l'estètica i la durabilitat, en aquest cas donant suport a la senyalització viària.

Fent memòria recorde haver-ne vist fa molts anys una altra, igual o semblant, a la cruïlla entre el carrer d'En Lope de Vega i el de la Mare de Déu del Lledó, al Raval de Sant Fèlix, però, com deia abans, de segur que alguns dels que açò llegiu en recordareu unes altres i ubicades en altres llocs.

Si pensem en perquè van desaparèixer podrem adonar-nos-en que no hi va haver una única causa, de manera que al fet de la pèrdua de sentit per la desaparició dels carros, també és veritat que moltes de les cases, a les parets de les quals estaven incrustades, van ser enderrocades i els seus propietaris o no van considerar necessària la seua conservació o, tal vegada, el conserven a l'interior de l'habitatge com un preuat record d'un temps passat.

Malgrat aquestes circumstàncies, i tot i no tenir utilitat com a senyal de trànsit, no deixen de ser una resta històrica que ens transporta al paisatge urbà de Castelló de començament del segle passat, per la qual cosa, crec paga la pena conservar-los. Atenció, a qui corresponga que prenga nota!!!