Paral·lelismes

Miquel Navarro i Manolo Valdés són dos escultors valencians nascuts a la dècada dels anys 40 del segle passat. El primer, Navarro, l'any 45 a Mislata, el segon, Valdés, tres anys abans, el 42, a València. Tots dos lligats directament o indirectament a la nostra ciutat.

Daniel Gozalbo i Amparo Marco, van ser i són el darrer alcalde socialista de la ciutat en la legislatura 1987-1991 i l'actual alcaldessa socialista, des de l'any 2015. Enmig 6 legislatures 1991-2015, amb govern municipal del Partit Popular.

A la ciutat de Castelló, al llarg de la història, i sobretot des de l'any 1979, han anat apareixent unes vegades admirades, altres criticades i fins i tot en alguna ocasió odiades, moltes escultures urbanes, per no conéixer el seu origen, el que representen, o simplement per la seua estètica.

Miquel Navarro va crear l'any 1989, per ubicar-la al Palau de Cristall del Parc madrileny del Retiro, una escultura colossal, com tòtem, carregada d'al·lusions en la seua vessant mitològica així com metafòrica, de la deessa romana de la guerra i les arts, Minerva, que va "batejar" amb el sonor nom de Minerva paranoica.

Aquesta peça, acabada l'exposició madrilenya el gener del 1990 es trasllada a València per ser col·locada als exteriors de l'IVAM on s'inaugura una exposició retrospectiva de l'escultor que roman oberta fins al març. Fruit de les gestions realitzades per l'alcalde Gozalbo, aquesta peça de grans dimensions, 17x2,5x2'5 metres, acaba el seu recorregut a la plaça de Tetuan de Castelló, essent la primera de les grans escultures modernes de la ciutat.

Han transcorregut més de 27 anys i ara, novament, un govern municipal encapçalat per una alcaldessa socialista, ha aconseguit portar a Castelló una peça, una escultura grandiosa, enorme, de l'altre artista de qui fèiem referencia a l'inici, d'En Manolo Valdés.

També i després d'haver assolit un gran èxit a París, el sextet de figures de gran mida, realitzades en alumini, ferro i/o acer, d'entre tres i set metres d'alçària i 4.000 i 10.000 quilos de pes, bustos que representen a una dona, amb rostre anònim, sense edat reconeguda i guarnida amb capells, diademes o tocats: "papallona", "aretes", "diadema","papallones", "doble imatge" i "pamela", gràcies al mecenatge de la fundació Hortensia Herrero, esposa de Juan Roig, l'empresari de Mercadona, entre el 10 de juliol passat i el 10 de desembre, van poder contemplar-se al marc de la Ciutat de les Arts i de les Ciències de València.

I de la mateixa manera que fa 27 anys, novament ara i per intercessió de la màxima figura municipal, i amb el mateix esperit de fer de la ciutat un espai cultural quotidià, modern i actual, una de les peces, ha vingut a Castelló, de moment en cessió temporal, però amb intencionalitat de gestionar la seua cessió definitiva per incrementar el patrimoni escultòric del nostre poble.

Se tracta de "les papallones", una obra fosa en ferro, de 5'45x12x6'60 metres i 7.480 quilos de pes que ja podem contemplar des del passat dijous i fins al 23 de març al marc incomparable del passadís de les arts del passeig de Ribalta.

I com va passar en el seu moment amb la "Minerva", també ara "Les papallones", una forma particular de dialogar amb la història, d'un gran escultor, causa estranyesa, critiques i aplaudiments, la història es repeteix, transformant novament la nostra ciutat en referencia indiscutible de creacions artístiques i per descomptat, de segur un gran atractiu turístic. Paral·lelismes...