Va presentar-se el passat
dimecres 29, per part del senyor Moliner, president de la Diputació Provincial.
Es tracta d'una campanya de promoció dotada amb la gens menyspreable quantitat
de 150.000 euros; amb el lema "tria Castelló" es buscarà impulsar al
màxim el consum de productes autòctons de la província.

Tot i que tal vegada va ser
un èxit, i pensant que estem en un moment idoni per la campanya, per allò de la
proximitat de les festes nadalenques, període en què més consum agroalimentari
es fa a la major part de les nostres cases, destinar, en aquesta ocasió, més de
25 milions de les antigues pessetes per traure al carrer i promocionar de la mà
dels diferents productors castellonencs els productes de la marca guia de la
Diputació "Castelló Ruta de Sabor", em semblen molts, massa diners.
Sempre he estat a favor de
defensar en primer lloc allò que és ben nostre, els anomenats productes de
proximitat, per aconseguir que les nostres taules s'omplin de productes de la
nostra terra, com a forma de retornar riquesa als productors del nostre
territori.
Triar productes de la terra
per parar les nostres taules qualsevol dia de l'any i més encara en dies de
festa és sinònim de garantia i, per tant, no apostar per aquests productes és,
com diuen al meu raval, tirar-nos pedres al nostre terrat.

Reconèixer la bondat i
exquisidesa dels productes del nostre territori, ja siguen, olis, aigües,
carns, embotits, cerveses, fruites, fruits secs, licors, melmelades, formatges,
torrons o vins, per citar només els més representatius, és gaudir de molts i
variats sabors, a la vegada que és motiu per contribuir en creure en la riquesa
i prosperitat de la nostra terra, però dedicar no pocs diners a promocionar
jornades de cuina dels arrossos, gastronòmiques en pobles de l'interior,
mercats de la trufa o tasts maridats de vins em sembla excessiu.
Crear rutes gastronòmiques,
buscar la seua difusió, promocionar "les visites particulars" amb
exemples representatius com aquelles de l'aigua mineral, de la cervesa
artesanal, de les hortalisses, formatges o torrons, així com del vi i de l'oli,
amb visites guiades a diferents bodegues, almàsseres, cooperatives o magatzems
i tasts dels seus productes estrella, amb aportacions econòmiques simbòliques
pot resultar més efectiu i menys onerós per la caixa de la mateixa diputació.
Siga com siga, i deixant a
banda el que els diners dedicats a la promoció em semblen excessius, reconec
que cal promocionar i molt els nostres productes locals, doncs de no ser així,
podrà fer-se realitat allò de "forasters vindran que de casa ens trauran".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada