Varietat de cançons de Pasqua.

La Pasqua, pel seu caràcter de pas i de naixement de la primavera, està vinculada a un estat de felicitat i alegria que es manifesta en molts indrets en un gran repertori de cançons i balls de lletres divertides, de ritme ràpid i fàcils de recordar i cantar en grup.

La celebració de la Pasqua no és privativa de cap edat, però és igualment veritat que els pasqüers es comporten de forma diferent segon els anys que tenen. Des d'una vivència actual de la Pasqua, podríem dir que durant la infantesa s'adquireix el costum d'eixir al camp a berenar o passar el dia amb les mares i pares, i es juga a la corda, al rogle o es volen catxerulos. En l'adolescència i la joventut es formen "les quadrilles" i les parelles i s'ix a fer la Pasqua, berenar i festejar. Els casats, sense fills o amb fills grandets, estan especialitzats en abundosos menjars, amb llargues sobretaules, jocs de taula i converses. Però tots, menuts i grans compartim músiques i cançons, com a signe d'alegria i festa.

Tal vegada per això, pel caire festiu, arreu de molts llocs dels Països Catalans, aquells que tenim una mateixa realitat lingüística, econòmica i culturalment germans -cosins germans, diu la dita popular-, i que hem sabut mantenir unes relacions en què han pesat més els costums populars que les diferències polítiques, s'hi han mantingut, tot i que amb noms diferents, unes cançons populars que es canten per Pasqua, documents valuosos, perquè ens fan entendre el comportament pasqüer, siga a Catalunya, València o Ses Illes, en les anades i vingudes als llocs de berenar, durant el joc i, sobretot, perquè mitjançant el llenguatge i la música expliciten els desitjos i els estats d'ànim.

A Catalunya, aquestes cançons s'anomenen caramelles i tradicionalment eren de temàtica religiosa, cantant la joia de la resurrecció de Crist, però ràpidament van incorporar-se cançons de to festiu i, també, d'aire satíric sobre qüestions locals, constituint un dels punts forts de la música popular a molts pobles.

Conegudes i populars són aquelles que diuen: "Diumenge de Glòria de Resurrecció, És jorn de victòria, de Pau i d'Amor. Guieu nostres passes amb càntics triomfals, Cantem per les places, carrers i portals" O aquella altra: "És un diumenge ple de joia, Pasqua Florida per tothom, noies molt ben engalanades, mostren la joia a tot el món".

A Ses Illes, a les Balears, l'equivalent de les caramelles són els anomenats Goig de Pasqua o "Deixem lo dol". Aquest càntic alegre de la Resurrecció del Senyor, s'interpreta a diversos escenaris, carrers, restaurants i bars, una tradició transmesa de generació en generació i mantinguda viva després de 400 anys i que comença així: "Deixem lo dol, cantarem amb alegria, i anirem a donar, les Pasqües a Maria".

A la Catalunya Nord -al Conflent, Vallespir i part del Rosselló-, aquesta manifestació cançonera pasqüera, s'anomena "Els Goigs dels Ous", sent una tradició popular on els cors de cantaires fan cercaviles a la recerca dels "ous". Aquests són cistelles de vímet que contenen dolços, normalment xocolata, o tradicionalment ous, i que s'abaixen des dels balcons de les cases mitjançant una corriola, en bescanvi per les cançons tradicionals, o goigs, que canta el cor en una clara referència a l'antic costum d'obsequiar els balladors i balladores amb tot tipus de menges que servirien per a l'elaboració d'un àpat popular de benvinguda a la primavera, després del llarg dejuni de la Quaresma. Aquests goigs comencen així: "I en el Món vos sou dotada, dels set goits, Mare de Déu; i altres set sou heretada, en lo Cel com mereixeu".

Ací, més a prop, al País Valencià, a la nostra terra, el repertori del cançoner pasqüer és també molt ric. Cada poble i comarca té melodies pròpies i les que es repeteixen presenten variacions segons el territori. Al cap i a la fi la cançó tradicional naix del poble, que és qui la crea i escolta, i com no, qui la transmet generació rere generació.

Com a exemple la tarara, la xata merenguera, "Al pasar la barca", "Rum rum de la violeta", "Ton pare no te nas", "Tres pardalets una aguileta", "Que roja estàs Maria", o "Pasqueres" que comença així: "Estos tres dies de Pasqua, són tres dies de jugar; les beates que no juguen, venen a dorotejar" continua: "Ja ve el dia de Pasqua, les mones en color, totes les xiques guapes, posades de mocador".

En definitiva, recordem hui costums i tradicions que malgrat que en algun cas han desaparegut en altres han aconseguit mantenir-se i arribar als nostres dies. Bo serà tractar d'escampar-les a la vegada que anar recuperant aquelles que per diferents motius han passat a la zona fosca de l'oblit.