Si hi ha un lloc emblemàtic
al Grau de Castelló, sens dubte, aquell és "el pinar", un espai vert
urbà, simbòlic i de gran valor ambiental, molt estimat pels veïns i també molt
emprat pels forasters.
Tot un referent emocional
pels ciutadans, conegut per tothom i que evoca records en tots de moments de
felicitat passats a l'ombra dels pins. La seua és una història, lligada al
desenvolupament del Grau com a nucli urbà.
En els seus orígens
pertanyia al Comte de Trastàmara i no va ser fins al segle XIV quan el municipi
va decidir comprar-lo destintant-lo a font de fusta per la construcció. Tot i
que ha vist amb el pas dels segles reduïda la seua extensió, passant, el domini
públic, de les 200 hectàrees inicials, arribant fins a la zona restinga del
litoral, a poc més de 35, dels quals tan sols 13,5 conformen l'espai públic,
doncs hi ha una gran part cedida per al camp de golf i una altra tancada al públic.
Tot i això encara hui en dia
es tracta de la zona més gran verda de la ciutat, on poden trobar pins
centenaris i una de les majors colònies d'esquirol rojos de la província,
tenint l'indret, per tant, un alt valor ecològic.
I si hui, porte les meues
reflexions envers el pinar, és per dos motius que, la casualitat, ha volgut
unir en el temps.
D'una banda i malgrat que ja
fa temps que des de la regidoria de Sostenibilitat Ambiental del nostre
ajuntament, la regidora Usó va iniciar la redacció d'un pla municipal d'usos
del pinar, que aquest ja havia estat aprovat en sessió plenària per
l'ajuntament i sotmés a informació pública, que s'havia donat compte al
subdelegat de Govern de Castelló i a la Conselleria de Presidència de la
Generalitat Valenciana, no va ser fins al passat dimarts quan el Butlletí
Oficial de la Província, número 55, a la seua pàgina 20 i següents, va publicar
la part dispositiva de l'acord plenari esmentat i el text íntegre del Pla per
l'aprovació definitiva del Pla d'Usos del Parc del Pinar de Castelló de la
Plana, deixant encara un termini de 30 dies hàbils, per a la presentació de
reclamacions i suggeriments.i, en cas de no presentar-se reclamacions durant el
termini d'exposició pública, entendre'l definitivament aprovat.
D'altra banda, vet per on,
tal dia com hui, però de 1889, fa 129 anys, també per acord de l'Excm.
Ajuntament es determina fer una plantació de dotze mil eucaliptus al pinar, amb
la finalitat textual "de sanejar i deixar més bonics aquells
terrenys". Tot i que fa uns quants anys, aquest arbre australià va
"estar de moda" pel seu ràpid creixement, prompte els responsables
municipals van adonar-se'n que l'impacte ambiental i paisatgístic no va ser
resultar l'esperat, provocant una evident pèrdua de la diversitat del pinar a
la vegada que una degradació del sòl, per la qual cosa, una gran part van
eliminar-se, restant com a testimoni fins fa només alguns a la mateixa avinguda
d'en Ferrandis Salvador.
El Pinar, ara i sempre ha
sigut un lloc de trobada de les famílies, sobretot d'aquelles que no disposaven
d'alqueria o maset on anar a fer la paella, un bon indret per passar un
diumenge a l'ombrada dels pins. Darrerament també trobades i aplecs dels
diferents col·lectius ocupen temporalment els seus espais.
El benestar d'uns, malauradament
influeix a la degradació de l'espai. L'ecosistema s'ha de mantenir en
equilibri, cal que tots hi fiquem de la nostra part, a la vegada que és
necessària una bona política municipal; cal aprendre de les errades, ara
esperem que s'encerte amb el Pla Municipal d'ús del pinar. El temps ho dirà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada