Allà pel 2002, va ser
l'escriptor andalús Maeso de la Torre qui va publicar "La piedra del
destino" una novel·la històrica que aprofundeix en la figura d'aquell
aragonés, antítesi del clergat del segle XV, que fou Benet XIII, illa espiritual
en mig d'un caos d'ambicions, guerres i corrupció.
A l'estiu del 2004 van ser
el Cor de la Generalitat i la Capella de Ministrers qui van donar a conéixer la
música d'aquella convulsa època, quan els grans eclesiàstics, vivien en palaus
sumptuosos.
Després, el 2005 o 2006 va
ser la recuperació de la fórmula magistral de la tisana, una infusió remeiera
d'herbes de la Serra d'Irta de provada eficàcia contra flatulències, mals de
cap, tensions estressants o malalties del ronyó.
Ara en aquest maig del 2018,
moment en què es compleixen 595 anys de la mort del "Papa del Mar",
d'aquella ànima gegant en continu conflicte amb una doctrina anquilosada, torna
a prendre protagonisme.
No es tracta ni de cap
robatori, ni d'una nova publicació, ni concert, ni del descobriment de cap
remei, ara es tracta de l'estrena d'una obra escènica, dramàtica, cantada,
teatral, d'una òpera basada en el llibre de les consolacions de la vida humana,
que escrit pel mateix Papa, ens parlar dels remeis per les tribulacions, angunies
i adversitats que les persones podem patir en aquesta vida de misèries i
treballs.
Una òpera que a la vegada
que combina textos del llibre esmentat amb altres derivats de l'anàlisi
psicològic de la personalitat del pontífex, creats pel polifacètic castellonenc
Vicent Melià Bomboí, presenta com a característica principal el qualificatiu de
"gitana", doncs el cantaor flamenc José Díaz Fosi, acompanyat per un
ballador i cinc músics gitanos de grup Sant Llorenç de Castelló, són els
encarregats de ficar potència de veu i espontaneïtat a la creació artística, en
un lligam i unió entre un poble, el gitano, d'origen indi i de projecció
europea primer i transnacional després, i un papa, l'incomprés, el rebel,
condemnat i abandonat per l'oficialitat de l'església, tots dos perseguits i
assetjats al llarg de la història.
L'estrena va ser el passat
divendres 25 al centre cultural La Bohemia, espai dirigit per l'amic Manu
Vives, que des de fa unes temporades, aglutina totes les tendències artístiques
mitjançant exposicions, conferències, cites literàries, recitals o en aquesta
ocasió fins i tot una òpera, que per difícil que sembla fusiona dos conceptes
maldits: el 13, el del Papa Benet, i els gitanos, el poble del "cante
jondo".
Tal vegada la característica
més destacada del flamenc siga l'estreta relació que guarda amb el poble
gitano, fins i tot hi ha qui considera, a aquest gènere artístic, la
manifestació pròpia d'aquest grup ètnic. Siga com siga en aquest cas, i partint
de la profunditat de sentiments del cantaor les "consolacions" del
Papa Luna, els remeis espirituals a la vida mortal, han tornat a prendre
protagonisme cinc segles després al centre cultural del carrer Císcar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada