Dia assenyalat...

Tots els dies són iguals, la vida és un transcórrer... són frases fetes que les sentim moltes vegades, però no, no és veritat, les circumstàncies canvien i oscil·len, de vegades subtilment i en altres ocasions de cop, fent que hi haja "dies especials", assenyalats, importants, per un individu, família, comunitat o poble.

Avui és un d'aquests dies, i no tan sols perquè hui tindran lloc uns esdeveniments importants i interessants a casa nostra, cas de la inauguració aquest matí del Centre d'Interpretació del Castell Vell, espai l'eix principal del qual gira al voltant de l'estudi, la gestió i la difusió dels aspectes immaterials de la cultura del nostre origen com a poble, o perquè també a la vesprada, s'iniciarà un nou cicle fester amb l'elecció d'aquelles xiquetes i dones que han de representar i dur el nom de la ciutat en qualsevol manifestació festiva al llarg de tot el 2019, que també.

Si aquest divendres és "un dia assenyalat" és perquè també hui, encara que separats en el temps, coincideixen tres esdeveniments que han marcat la nostra història com a poble. A saber, lligada si voleu a la inauguració del centre d'interpretació del Castell, concretament hui, però fa 742 anys, el 27 de juliol de 1276, moria en Alzira, als 68 anys, el Rei Conqueridor, Jaume I, aquell que va facilitar el nostre naixement com a poble, amb la concessió del privilegi del trasllat.

També hui, però en aquest cas es compleixen 205 anys, el 27 de juliol de 1813,fou beneït el segon dels cementiris que van existir a la nostra ciutat, l'anomenat "del calvari" que tot i haver entrat en funcionament el 1804, degut a la profanació que va sofrir durant la guerra del francés va haver-se novament de "cristianar", fet que ens el recorda el senyor Balbàs, al seu llibre "de la Provincia de Castellón", publicat el 1892.

I quin diríeu és el tercer esdeveniment important que hui recordem? El publicava en el número 151 del diumenge 28 de juliol de 1889 el periòdic liberal castellonenc "La Província", diari dirigit pel senyor Eladio Ballester, que eixia al carrer els dijous i diumenges i tenia la seua seu al carrer de les Caputxines,32; un fet ocorregut el 27 de juliol de 1889, hui fa 129 anys, un incendi, el del pinar del Grau, que en cas d'haver-se produït només dos dies abans, amb tota probabilitat, haguera acabat en una veritable tragèdia humana, ja que el 25 de juliol, festa de Sant Jaume, era ja costum ben arrelat entre els veïns, anar a passar el dia al Pinar, contant-se que, eixe dia 25, van ser més de 2.000 els bitllets que "La Panderola" va expedir.

No sé si deguera ser aquell el primer o tal vegada l'únic incendi que el Pinar ha sofert al llarg de la seua història, però és ben cert, segons podem llegir a la tercera columna de la pàgina 3 de "La Provincia" que al voltant de les 10 o les 11 del matí d'aquell 27 de juliol, i avivat pel fort vent que en aquell moment bufava, va iniciar-se i ràpidament propagar-se un paorós incendi que des de la séquia d'Entrilles s'endinsava en l'espai del pinar i amenaçava en acabar amb l'indret.

Continua dient la crònica que van ser els mariners qui avisats per les autoritats van ser els primers a arribar al lloc del foc, tractant d'aïllar-lo, però que a causa del constant canvi de direcció del vent resultava del tot impossible, de manera que va haver-se d'avisar a la brigada de bombers, encapçalada pel segon caporal el senyor Godofredo Ros, els quals després d'unes 5 hores de constant lluita contra les flames, van aconseguir apagar-lo.

Una veritable desgracia per una ciutat que no arribava als 30.000 habitants i que va ser seguida des del mateix lloc per autoritats de la ciutat, entre d'altres el governador, el senyor, Felipe Curtoy, l'alcalde senyor Forns, el regidor senyor Sanchez Esteller i el secretari municipal senyor Martín; dia assenyalat aquest 208 de l'any...

Dies de memòria, de passat, de present i de futur, de records, de vivències i de previsions. És important per a qualsevol poble o ciutat tenir dies importants per recordar, així s'escriu la història, ja siga propera o llunyana. Aquest 27 de juliol el guardaré també com a un dia dels importants, ara i per sempre...