Sorpresa agradable i a la vegada estranya

D'entrada vull felicitar-los per l'èxit que, d'altra banda, i d'acord a allò que fa anys ens cau al damunt com una rèmora, no deixa de ser una sorpresa mai imaginada. Estic parlant de la victòria aconseguida a Rússia per un xiquet de Castelló, Maikel Amores, en el campionat mundial de càlcul mental, una competició on participaven més de 600 alumnes de 16 països i on Maikel ha estat el millor a l'hora de superar amb el menor nombre d'errors 70 càlculs matemàtics en menys de 5 minuts.

És veritat que 16 països, per un campionat del món, en són pocs, no és una quantitat massa representativa, i que alguna d'ells eren països amb un sistema educatiu de dubtosa eficiència, cas d'Uzbekistan, Índia, Malàisia, Equador o Filipines, però tot i això, que aquest xiquet de 10 anys, s'haja imposat en habilitat de càlcul, demostra que l'entrenament rebut a l'escola, i en aquest cas a una escola pública de la nostra ciutat, el CEIP Cervantes, res tinga a envejar a les més prestigioses escoles privades en aspectes tan fonamentals com l'atenció, la concentració o la memòria i orientació espacial.

I si el fet que un xiquet de Castelló haja aconseguit el campionat m'ha resultat una sorpresa agradable, més encara ha estat el que l'acompanyava: també el segon, tercer i quart lloc de la classificació han estat aconseguits per xiquets de Castelló, dos germans del CEIP Ripollés i un del centre La Magdalena.

Espanya com a País i Castelló com a ciutat han estat els veritables protagonistes i triomfadors d'aquest campionat. Més encara, no és la primera vegada que un xiquet de Castelló guanya aquest campionat, ja el 2016 un alumne del centre Izquierdo va proclamar-se campió a l'edició celebrada a Indonèsia.

I aquests bons resultats, aquesta sorpresa més que agradable per a un veí de la ciutat i que a més a més ha dedicat tota la seua vida professional a l'educació, no deixa de ser una sorpresa més que estranya, ja que, segons el darrer informe fet públic pel Word Econòmic Fòrum el passat mes de març, la qualitat del sistema educatiu espanyol en l'educació primària ocupa el lloc 55 entre 137, darrere de països com Indonèsia, Rússia o Armènia i si analitzem en concret, l'aspecte matemàtic encara eixim pitjor parats, ocupant la 72a posició, per darrere de països com Zimbàbue, Xipre o Moldàvia.

L'informe PISA, la prova més internacional coneguda i reconeguda al món, sobre una escala on la mitjana és el 500, situa a Espanya en matemàtiques en el nivell 486, per sota de la mitjana de l'OCDE i la UE, i països com Islàndia, Vietnam o Nova Zelanda.

I si analitzem els resultats per Comunitats, tampoc la Valenciana ix ben parada, només 5, Balears, Extremadura, Múrcia, Andalusia i Canàries, se situen per darrere nostre en resultats matemàtics.

On està la clau de l'èxit? Sembla que en el programa, o... tal vegada el programa siga només l'òrgan un reclam? En aquest cas el campionat el promociona la pròpia organització del programa: Aloha Mental Arithmetic, on ALHOA és l'acrònim d'Abacus Learning Of Higher Arithmetic, ús de l'àbac per l'aprenentatge de l'aritmètica superior, un programa que, tot i estar avalat per la Societat Espanyola de Pedagogia, no deixa de ser complementari al currículum oficial. Una franquicia, un negoci per professionals que busquen posicionar-se dins els sector de l’ensenyament.

El mateix campionat mundial resulta ser tan sols una propaganda? Els resultats són extrapolables al conjunt de l'alumnat? Són tan bons els resultats com sembla? Siga com siga, felicitats als guanyadors, però...