
Tot i això, és veritat que
els cementiris constitueixen una part extraordinària del patrimoni cultural de
les ciutats. En ells es manifesta de manera clara la identitat tan cultural com
religiosa de les regions al qual pertanyen. Els itineraris culturals en els
cementiris propicien la protecció i divulgació del patrimoni que allí es troba.
Per això, els cementiris,
també els nostres, i sobretot el de Sant Josep, són veritables museus a l'aire
lliure amb una gran riquesa cultural i arquitectònica a través de la qual podem
aprendre molt de la història del lloc. Fins i tot alguns cementiris emblemàtics
del món com el París o el de Buenos Aires han aconseguit ocupar un lloc
important en l'agenda dels viatgers a través d'itineraris culturals.

Tot just ara fa dos anys,
els darrers dies de l'octubre del 2016 va presentar-se oficialment al veïnat el
primer itinerari que recorria les tombes de personatges representatius de la
societat castellonenca que en diferents èpoques van contribuir de diversa forma
en la identitat de l'actual ciutat.
Un itinerari per les tombes
de nou fills predilectes i tres adoptius. Entre els fills predilectes inclou a
Matilde Salvador (2003, compositora i pintora); Miquel Peris Segarra (1984,
poeta); Bernat Artola Tomás (1983, poeta); Fernando Herrero Teixidor (1963,
polític); Leandro Alloza Agut (1882, enginyer); Juan Bautista Porcar Ripollés
(1952, pintor); Juan Bautista Adsuara Ramos (1950, escultor); Vicente Ruiz Vila
(1882, advocat i polític) i Fernando Gasset Lacasaña (1920, advocat i polític).
En quant als fills adoptius, el recorregut inclou la visita a les tombes de
José Clará Piñol (1922, mèdic cirurgià); Luis Revest Corzo (1963, historiador i
cronista de la ciutat) i Casimir Meliá Tena (1986, enginyer i escriptor).
L'any següent, el 2017, va
tornar a aprofitar-se la festivitat de Tots Sants per engegar un nou itinerari
cultural. Aquest segon itinerari estava dedicat a donar a conéixer l'obra
funerària de l'escultor castellonenc Juan Bautista Adsuara Ramos, sent almenys
quinze les obres d'aquest escultor que estan presents en la necròpoli. La
majoria de les obres pertanyen a la mateixa família i unes altres eren
encàrrecs de famílies pudents que recorrien a l'escultor per embellir les
tombes.
2016, 2017... 2018? En
aquest any, s'ha creat el Museu de la Ciutat de Castelló, el MUCC, amb la
vocació d'integrar, investigar, conservar i difondre el patrimoni custodiat per
la mateixa ciutat i estructurar-ho en un discurs que ajude a conéixer millor la
història de Castelló, des de l'Edat Antiga fins a l'època Contemporània,
concebent-lo com una entitat moderna i dinàmica, en contínua evolució i obert
al canvi i als nous recursos tecnològics.El refugi antiaeri de la
plaça de Tetuan, el Castell Vell, el museu d'etnologia, el campanar de la Vila
i el museu de la mar, i tot el que representen pel poble, són ja una realitat.
Tot i això, trobe a faltar
en aquest Tots Sants, un nou itinerari, el que hagués pogut ser el tercer del
cementiri, un itinerari que jo haguera dedicat als "Personatges Populars de
la Ciutat", que incloguera músics, toreros i artistes de totes les arts,
que han estat molt estimats per la societat castellonenca. Com qui? Tasio,
Rosita Monfort, Vicent Portolés, Vidal Serrulla, Margarita Castillo, Paco Puig,
Traver-Griñó, Wamba, Arenillas, Rafafel Ribes, Sales Boli....
L'Ajuntament va impulsar amb
encert la iniciativa per divulgar el patrimoni cultural i social a través de la
implantació d'itineraris culturals, visites guiades i l'engegada de la
restauració de monuments funeraris emblemàtics. Ara en aquests dies el
cementiri de San José acaba de rebre el segon premi del Concurs de Cementiris
d'Espanya en la categoria de millor història explicada, que atorga Funespaña.
Llastima que el nombre
d'itineraris no haja augmentat aquest any. HI haurà més? S'acceptarà la meua
proposta? HI haurà altres? Jo llance la idea, temps al temps...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada