Constatem la pervivència
actualment d'alguns d'aquests costums, sempre en l'àmbit familiar. De tots
ells, sens dubte, el culte als difunts, anar al cementiri a visitar la tomba
dels avantpassats, arranjar-la i ornar-la amb flors és el que més arrelat es troba
encara ara, però al costat d'aquest, altres costums estan en vies de
desaparèixer si no han desaparegut ja, cas del menjar castanyes torrades,
bunyols de carabassa, o moniatos, productes típics de la tardor, així com anar
al teatre o veure per televisió "El tenorio", el drama de Zorrilla.
Però sens dubte una tradició
ben nostra i que crec s'ha perdut del tot, si més no jo no conec no ningú
proper meu que la mantinga, és la de "les animetes o palometes".
Segons la creença popular el dia de Tots Sants, ahir, al capvespre, les ànimes
del Purgatori, aquelles que estan en estat transitori de purificació i
expiació, tornen, per un dia, a les cases on vivien, havent de tornar,
l'endemà, hui, al seu estat habitual.
La tradició diu que a més a
més de celebrar-se a les esglésies, -cosa que també s'ha perdut-, tres misses
seguides per apaivagar els morts que vaguen pel Purgatori sense poder accedir a
la visió beatífica de Déu, si a les cases no s'encenen "palometes",
les ànimes en pena podien perdre's el camí cap al Cel.
Les palometes, llums de les
animetes o minetes per a les ànimes, eren originàriament uns llums senzills i
rudimentaris, casolans, consistents en un got d'aigua amb oli i una metxa de
cotó, de manera que en comptes d'usar cera com a matèria combustible,
utilitzava oli vegetal i que romanien enceses fins que l'oli s'acabava. Després
van aparéixer les "industrials" anomenades xinxetes o
"mariposas", sent "Zepol", "El nazareno" o
"San Juan Bosco" les més conegudes i emprades.
S'encenien al costat de les
fotografies dels difunts, una per cada ànima del familiar perdut, com si es
tractés d'un altaret. Era una manera respectuosa de viure un dia tradicional,
el de hui, que només resta ja en el record, mantenint-se enceses des del dia de
Tots Sants fins al migdia de hui.
En algunes cases tota la
família es reunia al voltant d'aquell altaret per resar el "Rosari"
en sufragi dels difunts que hi havia hagut entre ells, recordant-los amb les
seues oracions i pregàries, ja que era creença popular que les ànimes que eren
al Purgatori retornaven a les cases, i si trobaven bona acollida de part dels
seus familiars, anaven directes al cel, i si no, havien de continuar penant.
Convivència, relació
simbiòtica, intercanvi mutu, practiques i creences relacionades amb el món dels
difunts i de les ànimes, manera natural en què la mort s'integrava dins de la
vida com a element visible i sempre present... Tot això s'ha perdut, és el preu
que paguem dels temps que corren...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada