Feia temps que no m'hi acostava però hui, aprofitant la bonança climatològica i que gràcies a les XXI Jornades de Cultura Popular "Patrimoni històric. El Castelló iberoromà" hi havia una "visita explicada", m'he acostat al jaciment de Vinamargo.
Va ser allà als inicis de
l'any 2009, prompte farà 10 anys, quan desprès de 18 anys de retard, finalment
la Generalitat va iniciar les obres de canalització del barranc de Fraga amb
l'objectiu de prevenir el risc d'inundació de les urbanitzacions de la zona sud
de la ciutat.
En els compassos inicials de
les obres va descobrir-se, per casualitat, el jaciment arqueològic d'una
possible Vil·la d'època romana de tanta importància que la Conselleria de
Cultura va obligar a desviar el traçat inicial del barranc per preservar les
restes i tramitar l'expedient per declarar la citada vil·la com a BIC.
Entre els anys 2009 i 2013
va iniciar-se una campanya d'excavacions de la vil·la al costat oest del nou
vial, datant-la entre la segona meitat del s. I i principis de IV amb indicis
d'una fase anterior i ocupacions posteriors dels segles V-VI. Un equip de dos
arqueòlegs i vint peons, encapçalats per Joaquin Alfonso Llorens van furgar per
esbrinar la història.

Però va arribar la crisi
econòmica, municipal i autonòmica i el jaciment va caure en l'oblit, de manera
que la mínima protecció no era suficient per a mantenir les restes descobertes,
calia actuar i fer-ho de manera ràpida.
El nou ajuntament sorgit de
les eleccions del 2015 va fer una inversió important per garantir la seua
consolidació i inicial difusió entre els anys 2016 i 2017, però calia anar una
mica més enllà, calia implicar a les institucions.
La Generalitat Valenciana i
en concret la Conselleria de Cultura va destinar a la fi del 2017 una quantitat
al voltant dels 200.000 euros per construir un centre de visitants, un espai,
un centre d'interpretació, que, hui, pràcticament és ja una realitat, un espai
per a conéixer d'on venim i que tinga un accés més digne i una informació
acurada, que formarà part del MUCC.

Però també hui he pogut
comprovar com les zones descobertes el 2009, no han augmentat gens ni mica, de
manera que quasi 10 anys després de les primeres descobertes, de les primeres
excavacions parcials, no s'ha avançat ni un metre per delimitar, com a mínim la
seua extensió, desconeixent si hi ha més espais i estances i el possible grau
de conservació d'aquelles sota el camp de tarongers veí. Una de sorra...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada