Veritat, bondat i utilitat.

Sòcrates, considerat el pare de la filosofia, creia que les nostres paraules, pensaments i accions han d'estar sempre custodiats per conceptes com la veritat, la bondat i la utilitat. Aquests tres principis, coneguts popularment com "els tres filtres", devien estar presents sempre a les nostres vides si volem aconseguir que la convivència del dia a dia en la societat en què vivim siga cada vegada més beneficiosa per tots.

Parlar dient la veritat és la base de tot codi moral, opinar amb rigorositat sobre les accions vistes és fer ús del sentit comú i escoltar va més enllà del simple sentir paraules; ahir al Congrés dels Diputats, a Madrid, tinc la sensació que es va parlar molt, opinar poc i escoltar gens.

El candidat socialista a ocupar la presidència del govern, el senyor Sánchez, va desenvolupar al llarg de quasi dues hores d'intervenció, la seua exposició de motius, els huit eixos o grans compromisos, per ser designat de nou president del Govern.

Tots els senyors i senyores diputats van ser testimonis de les propostes que sobre la feina, el poder adquisitiu, el benestar, la transició ecològica, la igualtat, la cohesió territorial, la concòrdia i la posició en Europa el candidat va llançar.

A banda de resultar més que lamentable que la senyora presidenta del Congrés, Francina Armengol, haguera de tallar la intervenció del senyor Sánchez per posar ordre i demanar silenci, tranquil·litat i bon comportament democràtic entre "les seues senyories", em crida l'atenció i em resulta del tot curiós, tot i que previsible, que els tres representants de la nostra província, els diputats, senyora Ros (PSOE), i els senyors Fabra (PP) i Asarta (Vox), tingueren reaccions totalment oposades, malgrat que van "escoltar?", les mateixes paraules.

Sensatesa, serenitat i propostes per avançar és el que la senyora Ros va veure en el discurs, mentre que el senyor Fabra va veure un discurs sense projecte de futur, sense bases per generar estabilitat i sense eixos per aconseguir la igualtat i la prosperitat; per la seua part, el senyor Asarta va considerar-lo com paraules buides, sense sentit ni contingut.

Ahir, al Congrés, va tornar a quedar de manifest l'anomenada "llei Campoamor", res és veritat ni mentida, la metàfora aplicada a una interpretació interessada d'alguna cosa, en aquest cas del discurs del candidat, que, malauradament cada dia és més emprada entre els nostres representants polítics i a tots els nivells, des del municipal fins, com ahir vam veure, el Congrés.

Interpretar i apreciar cadascú al seu albir, de manera arbitrària, però sempre des de la unitat de partit, només fa que ens arriben als votants informació o missatges que o be són mentida, només ens fan malbé o fins i tot inútils.

I la història es repeteix una vegada i una altra. Fa poc més d'un mes va ser el senyor Feijoo qui estava en aquella mateixa tessitura i el seu discurs va ser qualificat des de, formalment memorable i de gran altura política, fins a considerar-lo només un míting o ventall de promeses de qui no sap pactar, naturalment, des de bancades diferents.

Tot i que els nostres representants al Congrés saben que ningú no té la veritat absoluta, que l'única solució als conflictes és el diàleg, i que per dialogar el primer que cal fer és escoltar, que cal no suposar, no insultar, ni deslegitimar l'altre, sinó intentar entendre els seus raonaments, la disciplina de partit, el control que els líders del partit tenen sobre els seus membres a la legislatura, i la possible por a ser castigats o relegats fan, que la disciplina de vot, tot i no estar recollida en cap reglament, faça saltar per l'aire els principis de veritat, bondat i sobretot utilitat dels seus càrrecs.

Hauran dormit tranquils aquesta nit la senyora i els senyors diputats al Congrés per Castelló? Hauran tingut la consciència tranquil·la?, Tindran l'esquena molt ampla? Estaran d'acord amb les seues manifestacions públiques? No serà teatre, pur teatre el que van haver de fer ahir? I, ja veureu, amb la certesa de no errar, hui, de segur que el show continuarà. Trista, molt trista la poca alçada política dels nostres representants.