La ciutat

La ciutat

divendres, 2 de maig del 2025

Records emocionals.

Cent anys van complir-se l’any passat de la coronació de la Mare de Déu del Lledó. Encara en som molts els castellonencs que recordem aquells dies, els actes que a la ciutat van tenir lloc i sobretot la proximitat de la Verge i acostament a tots els racons del poble.

Ara, tot just un any després, la casualitat ha volgut que la Verge torne a visitar la ciutat. Ahir vam ser testimonis d’un nou acostament de la imatge de la Lledonera al poble. En aquesta ocasió per “caure” en diumenge, la celebració del dia de la festa principal de la Patrona, l’aniversari de la canònica coronació, per ser el 2025, any Marià de Lledó.

Va ser mitjançant un decret signat pel bisbe doctor Casimir López el desembre de l’any 2007 el que va establir que “tots els anys en què el dia 4 de maig, data de la solemne coronació canònica de la imatge de Santa Maria de Lledó, coincidira en diumenge, fora considerat especial Any Marià de Lledó a la Ciutat de Castelló i que la solemnitat litúrgica que se celebra a la seua Basílica el primer diumenge del mes de maig, se celebre aquests anys Marians a la Ciutat, traslladant a aquest fi solemnement lai Imatge de la Mare de Déu de Lledó, que secularment es venera a la Basílica, a l'Església cocatedral de Santa Maria”.


Així els anys 2008 i 2014, en ser diumenge el 4 de maig, van celebrar-se d’una manera especial les festes patronals, i ara, des del passat 29 de desembre del 2024  i fins al 28 de desembre del 2025, onze anys després de la darrera celebració, la ciutat celebra el III any Marià.

Un any aquest que, també la casualitat ha volgut que el dia d’ahir, el que la Verge va tornar a eixir de la seua capella hortolana i acostar-se al poble, es compliren quaranta-dos de la declaració de l’ermitori com a basílica. De manera que el també diumenge 1 de maig de 1983 va passar a la història com una gran manifestació de fervor i religiositat, on a més a més del solemne pontifical concelebrat pel bisbe Cases Deordal, acompanyat per l’arquebisbe metropolità de Tarragona i anterior bisbe de Castelló el doctor Josep Pont i Gol, i el bisbe de Menorca, on va donar-se lectura del Breu Pontifici que declarava el santuari de Lledó com a Basílica, la processó va estar precedida per la solta de 400 coloms.


Una processó la de fa 42 anys en què des dels populars dolçainer i tabaleter, Illescas i Chamberga fins a l’alcalde Antonio Tirado, passant pel regidor-procurador senyor Escoin, el Perot d’aquell any el senyor Luís Balado, el llaurador Miguel Miralles i el mariner Sento “el macareno” feren de fidel escorta de la peana que guarnida entre multitud de roses,  embolcallava la figura de la Verge.

Tot just ahir, si fa o no fa a la mateixa hora, la Patrona va tornar a acostar-se als castellonencs, un nou trasllat des de la basílica, va tornar a omplir de joia el cor dels fidels castellonencs, donant-se inici als tres dies festius, que ha de culminar el diumenge amb la festa central.


Uns altres castellonencs van prendre el relleu a aquells de fa 42 anys.
En aquesta ocasió la colla de dolçainers, l'edila d'ermites, Noelia Selma, el regidor i membre de la Reial Confraria, Vicent Sales, el Perot, Juan José Porcar i el Clavari, Manuel Lumbreras, van tenir l’honor d’escortar la Verge fins a la capella de la Sang en què, les autoritats eclesiàstiques i civils, encapçalades pel bisbe monsenyor López i l’alcaldessa la senyora Carrasco, van donar-li en nom de fidels i veïns la benvinguda.

El temps passa, els costums canvien, però allò que és tradició, allò que és devoció, allò que és Castelló, es manté. Malgrat que, de vegades, es considera que el fenomen actual de la globalització pot arribar a produir la pèrdua de la identitat tradicional, l'erosió de la cultura nativa i mil·lenària a favor d'una cultura global i uniforme, els castellonencs mai perdrem les nostres emocions.

Actes com els que podrem viure en aquests tres dies en què la Verge estarà entre nosaltres, de segur despertaran expressions i subjectivitats que enriquiran el nostre costat emocional, com ho van fer fa cent un any, quaranta-dos o l’any passat…

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada