Ara,
tot just un any després, la casualitat ha volgut que la Verge torne a visitar
la ciutat. Ahir vam ser testimonis d’un nou acostament de la imatge de la
Lledonera al poble. En aquesta ocasió per “caure” en diumenge, la celebració
del dia de la festa principal de la Patrona, l’aniversari de la canònica
coronació, per ser el 2025, any Marià de Lledó.
Va
ser mitjançant un decret signat pel bisbe doctor Casimir López el desembre de
l’any 2007 el que va establir que “tots els anys en què el dia 4 de maig, data
de la solemne coronació canònica de la imatge de Santa Maria de Lledó,
coincidira en diumenge, fora considerat especial Any Marià de Lledó a la Ciutat
de Castelló i que la solemnitat
litúrgica que se celebra a la seua Basílica el primer diumenge del mes de maig,
se celebre aquests anys Marians a la Ciutat, traslladant a aquest fi
solemnement lai Imatge de la Mare de Déu de Lledó, que secularment es venera a
la Basílica, a l'Església cocatedral de Santa Maria”.
Així els anys 2008 i 2014, en ser diumenge el 4 de maig, van celebrar-se d’una manera especial les festes patronals, i ara, des del passat 29 de desembre del 2024 i fins al 28 de desembre del 2025, onze anys després de la darrera celebració, la ciutat celebra el III any Marià.
Un
any aquest que, també la casualitat ha volgut que el dia d’ahir, el que la
Verge va tornar a eixir de la seua capella hortolana i acostar-se al poble, es
compliren quaranta-dos de la declaració de l’ermitori com a basílica. De manera
que el també diumenge 1 de maig de 1983 va passar a la història com una gran
manifestació de fervor i religiositat, on a més a més del solemne pontifical
concelebrat pel bisbe Cases Deordal, acompanyat per l’arquebisbe metropolità de
Tarragona i anterior bisbe de Castelló el doctor Josep Pont i Gol, i el bisbe
de Menorca, on va donar-se lectura del Breu Pontifici que declarava el santuari
de Lledó com a Basílica, la processó va estar precedida per la solta de 400
coloms.
Una processó la de fa 42 anys en què des dels populars dolçainer i tabaleter, Illescas i Chamberga fins a l’alcalde Antonio Tirado, passant pel regidor-procurador senyor Escoin, el Perot d’aquell any el senyor Luís Balado, el llaurador Miguel Miralles i el mariner Sento “el macareno” feren de fidel escorta de la peana que guarnida entre multitud de roses, embolcallava la figura de la Verge.
Tot
just ahir, si fa o no fa a la mateixa hora, la Patrona va tornar a acostar-se
als castellonencs, un nou trasllat des de la basílica, va tornar a omplir de
joia el cor dels fidels castellonencs, donant-se inici als tres dies festius,
que ha de culminar el diumenge amb la festa central.
Uns altres castellonencs van prendre el relleu a aquells de fa 42 anys. En aquesta ocasió la colla de dolçainers, l'edila d'ermites, Noelia Selma, el regidor i membre de la Reial Confraria, Vicent Sales, el Perot, Juan José Porcar i el Clavari, Manuel Lumbreras, van tenir l’honor d’escortar la Verge fins a la capella de la Sang en què, les autoritats eclesiàstiques i civils, encapçalades pel bisbe monsenyor López i l’alcaldessa la senyora Carrasco, van donar-li en nom de fidels i veïns la benvinguda.
El
temps passa, els costums canvien, però allò que és tradició, allò que és
devoció, allò que és Castelló, es manté. Malgrat que, de vegades, es considera
que el fenomen actual de la globalització pot arribar a produir la pèrdua de la
identitat tradicional, l'erosió de la cultura nativa i mil·lenària a favor
d'una cultura global i uniforme, els castellonencs mai perdrem les nostres
emocions.
Actes
com els que podrem viure en aquests tres dies en què la Verge estarà entre
nosaltres, de segur despertaran expressions i subjectivitats que enriquiran el
nostre costat emocional, com ho van fer fa cent un any, quaranta-dos o l’any passat…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada