Difícil entendre el perquè, però la realitat és aquesta. Va ser allà pel 1968, fa quasi 60 anys, quan va crear-se l’Arxiu Històric Provincial de Castelló; amb posterioritat el 1983 va ser transferit a la Generalitat Valenciana i dos anys després va ser catalogat com a BIC.
Al
llarg de la seua història els seus fons que van des de documents judicials,
notarials o registrals fins documents privats, passant per documentació de
l’administració central o institucions sindicals, han anat canviant de lloc des
de l’edifici del carrer Major a la biblioteca pública de Rafalafena, passant
pels soterranis del servei territorial de cultura de l’avinguda de la mar.
Va
ser acceptada pel Ministeri d’Economia i Hisenda allà pel 2010 la donació per
part de la Diputació de Castelló de l’immoble que durant uns anys va ser ocupat
pel Col·legi Universitari, ubicat a la partida de Bovalar, a tocar de la
carretera de Borriol, per crear un nou centre. Van haver de passar encara
quatre anys perquè en els pressupostos generals del 2014 aparegueren 12 milions
per licitar i iniciar les obres, començant els projectes d’adequació de
l’edifici l’any 2015 i donant-se com a final d’obra l’any 2018.
Tanmateix, les obres no van començar fins al desembre del 2020 i, després d’una inversió de més de 13 milions, finalment als inicis de l’any 2023 el Govern Central va donar per concloses les obres, signant-se un conveni entre la Conselleria de Cultura i el Ministeri, deixant en mans de l’administració autonòmica les gestions per ficar en funcionament l’espai.
Les
eleccions del 2023 i el canvi de color del govern van frenar la posada en marxa
de les instal·lacions, deixant “a l’aire” la creació dels mecanismes necessaris
per a garantir l’obertura del centre, la creació de la plantilla de personal
necessària i el trasllat de la documentació.
Va
ser a la fi del mes de gener d’aquest 2025
quan després de dotar la nova seu del mobiliari i l’equipament
necessari, el ministre de Cultura Ernest Urtasun va lliurar definitivament les
claus de l’edifici a la Generalitat Valenciana, en concret al conseller
d’Educació i Cultura, el senyor Rovira.
Semblava
que 15 anys després de disposar d’un edifici a reformar, 2 anys després de
finalitzades les obres i més de 13 milions d’euros invertits, Castelló per fi
tindria un nou arxiu històric provincial.
Però no, ja en aquell moment del lliurament de les claus cap de les dues administracions, ni la central ni l’autonòmica, van ficar data a l’obertura. De manera que, ara quasi mig any després de la darrera visita del conseller a l’edifici Castelló encara és l'única província espanyola sense que tinga una seu pròpia per aquest tipus d’arxiu.
La
Conselleria de Cultura i el senyor Rovira al seu capdavant no ha sigut capaç de
complir amb les seues obligacions agilitzant una infraestructura imprescindible
no només per la ciutat, si més no també per a les comarques castellonenques.
Que
després de tant de temps, i malgrat totes les accions necessàries que no dubte
requereixen el seu temps, que aquest edifici romanga tancat és una mostra més
de la falta de compromís del Govern del senyor Mazón amb les necessitats
culturals del nostre territori.
No tinc per què dubtar del que ens diuen una vegada i una altra des del govern municipal, que 2025 sens dubte serà un any que marcarà un abans i un després en els annals de la ciutat pel que respecta a l’obertura d’importants dotacions com els col·legis Mestre Canós i Elcano, la inauguració de la Ribera del Riu Sec i Ferrandis Salvador o la compra del Rex, les reformes de Correus, del Mercat Central i la finalització de la ZB, però el temps passa de pressa.
Temps
per venir futur. Només cal recordar que del 2025 ja han transcorregut el dia
d'avui 140 dies, i la realitat és que allò que hui ens ocupa, l’obertura de
l’arxiu històric, continua sense data a l’agenda del conseller de cultura.
Digueu-me
incrèdul, però jo soc dels que pense que a la vida hi ha dos tipus de feina: la
productiva i la improductiva. Preveure el futur és fàcil, la llengua no té os
diuen al meu raval; treballar i fer feina amb eficiència i eficàcia.
Espere
i desitge senyor conseller, i de passada també del nostre equip de Govern
municipal, que no es faça realitat allò que tantes vegades he sentit “si vols
fer riure algú, només fa falta que li expliques quins són els teus plans de
futur”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada