La ciutat

La ciutat

dimarts, 13 de maig del 2025

Una inauguració amb avionetes inclosa i dos Lleons…

Tal dia com ahir dotze de maig de l’any 1985, va “caure” en diumenge i la notícia a Castelló va ser la inauguració de la nova creu del Bartolo. Sembla que fos ahir, però ja han passat 40 anys.

Una creu que aixecada per subscripció popular venia a substituir a la beneïda en un dia gens plàcid l'octubre de 1902 i dinamitada el dia 17 d’agost de 1936, i que va marcar el principi i el final d’una etapa convulsa i trista pels castellonencs.

Al cim de la muntanya de Sant Miquel, en el conegut Montsoriu o Alt del Colomer, entre els límits de Benicàssim i La Pobla, a 700 metres sobre el nivell de la mar, encara hui podem contemplar vigilant des dels 24 metres d’alçada la creu de formigó armat que amb un pes superior a les 90 tones i un cost de 10 milions de les antigues pessetes que, entre altres motius més o menys religiosos, constitueix un homenatge i agraïment a aquells que amb molta il·lusió van lluitar fins a aconseguir allò que semblava quasi impossible, consumant-se tot just ahir feia 40 anys un projecte al qual van contribuir moltes persones i de localitats diferents.


La inauguració va estar precedida d’una romeria
que, des del Monestir del Desert de les Palmes i fins “el Bartolo” va congregar des del bisbe Cases Deordal fins a un gran nombre de fidels i curiosos que van voler ser testimonis presencials de l’acte.

No faré ara ací una detallada descripció del moment inaugural, per això estan les hemeroteques, però sí que voldria en record d’aquell dia de fa quaranta anys, fer-me ressò d’unes quantes anècdotes del moment.

Així cal recordar com entre els presents es trobava la senyora Maria Falomir, veïna de Borriol, una de les poques supervivents i testimoni de la benedicció de la primera Creu, quan ella tenia 11 anys i a la que va acudir en companyia dels seus pares i germans.

També es recorda el mal oratge del dia, que no va permetre massa floritures, i malgrat que no va poder-se dinar als voltants de la creu com estava previst inicialment, no va ser impediment perquè els membres de la Junta de reconstrucció, comboiaren als voltants del Desert una modesta però entusiasta festa, amb entrepans, vi, begudes, “coca” i moscatell, per tots.


O el record de com des de Benicàssim, de bon matí, va partir una expedició organitzada pel Centre Excursionista d’aquell poble fins a la mateixa base de la Creu.

La nota simpàtica de la jornada va estar, sens dubte, la proporcionada pels pilots de l’aeroclub de Castelló que volent recolzar i col·laborar van sobrevolar el cim del Bartolo i la Creu, amb 6 avionetes, fent diferents passades en cercle i rellevant-se els pilots en tres ocasions.

I una darrera casualitat. Recordem com la primitiva Creu va ser erigida amb motiu del jubileu del nou segle XX, l’any 1902 com a resposta a la crida de l’aleshores Papa Lleó XIII, en l'encíclica “Tametsi futura prospicientibus" en la que ens recorda que cal propagar i difondre l’amor a Jesucrist i el valor de la Redenció i com “les creus” en són un element més que simbòlic.


Un papa de llarg pontificat i que va portar un apropament de l’Església a les realitats del món modern. A casa nostra per difondre l’amor a Crist i seguint les instruccions papals, no només va erigir-se la creu, si més no va iniciar-se un pelegrinatge anual fins aquell lloc dels fidels castellonencs, que en l’actualitat es continua celebrant el darrer diumenge d’octubre.

Només quatre dies abans de complir-se el 40 aniversari de la segona Creu, un nou Papa va ser elegit pel conclave cardenalici i, vet per on, el cardenal Robert Francis Prevost en ser elegit pren el nom de Lleó XIV, evocant el lideratge i compromís social de Lleó XIII, artífex indirecte de la nostra Creu.

L’amor redemptor de Crist manifestat en la Creu del Bartolo continua sent un testimoni mut de tots aquells que van contribuir a la seua segona realització, a la vegada que, 40 anys després de la seua inauguració, s’ha convertit per creients i no-creients en una de les imatges més emblemàtiques de les nostres terres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada