Una
creu que aixecada per subscripció popular venia a substituir a la beneïda en un
dia gens plàcid l'octubre de 1902 i dinamitada el dia 17 d’agost de 1936, i que
va marcar el principi i el final d’una etapa convulsa i trista pels
castellonencs.
Al
cim de la muntanya de Sant Miquel, en el conegut Montsoriu o Alt del Colomer,
entre els límits de Benicàssim i La Pobla, a 700 metres sobre el nivell de la
mar, encara hui podem contemplar vigilant des dels 24 metres d’alçada la creu
de formigó armat que amb un pes superior a les 90 tones i un cost de 10 milions
de les antigues pessetes que, entre altres motius més o menys religiosos,
constitueix un homenatge i agraïment a aquells que amb molta il·lusió van
lluitar fins a aconseguir allò que semblava quasi impossible, consumant-se tot
just ahir feia 40 anys un projecte al qual van contribuir moltes persones i de
localitats diferents.
La inauguració va estar precedida d’una romeria que, des del Monestir del Desert de les Palmes i fins “el Bartolo” va congregar des del bisbe Cases Deordal fins a un gran nombre de fidels i curiosos que van voler ser testimonis presencials de l’acte.
No
faré ara ací una detallada descripció del moment inaugural, per això estan les
hemeroteques, però sí que voldria en record d’aquell dia de fa quaranta anys,
fer-me ressò d’unes quantes anècdotes del moment.
Així
cal recordar com entre els presents es trobava la senyora Maria Falomir, veïna
de Borriol, una de les poques supervivents i testimoni de la benedicció de la
primera Creu, quan ella tenia 11 anys i a la que va acudir en companyia dels
seus pares i germans.
També
es recorda el mal oratge del dia, que no va permetre massa floritures, i
malgrat que no va poder-se dinar als voltants de la creu com estava previst
inicialment, no va ser impediment perquè els membres de la
Junta de reconstrucció, comboiaren als voltants del Desert una modesta però
entusiasta festa, amb entrepans, vi, begudes, “coca” i moscatell, per tots.
O el record de com des de Benicàssim, de bon matí, va partir una expedició organitzada pel Centre Excursionista d’aquell poble fins a la mateixa base de la Creu.
La
nota simpàtica de la jornada va estar, sens dubte, la proporcionada pels pilots
de l’aeroclub de Castelló que volent recolzar i col·laborar van sobrevolar el
cim del Bartolo i la Creu, amb 6 avionetes, fent diferents passades en cercle i
rellevant-se els pilots en tres ocasions.
I
una darrera casualitat. Recordem com la primitiva Creu va ser erigida amb motiu
del jubileu del nou segle XX, l’any 1902 com a resposta a la crida de
l’aleshores Papa Lleó XIII, en l'encíclica “Tametsi futura
prospicientibus" en la que ens recorda que cal propagar i difondre l’amor
a Jesucrist i el valor de la Redenció i com “les creus” en són un element més
que simbòlic.
Un papa de llarg pontificat i que va portar un apropament de l’Església a les realitats del món modern. A casa nostra per difondre l’amor a Crist i seguint les instruccions papals, no només va erigir-se la creu, si més no va iniciar-se un pelegrinatge anual fins aquell lloc dels fidels castellonencs, que en l’actualitat es continua celebrant el darrer diumenge d’octubre.
Només
quatre dies abans de complir-se el 40 aniversari de la segona Creu, un nou Papa
va ser elegit pel conclave cardenalici i, vet per on, el cardenal Robert
Francis Prevost en ser elegit pren el nom de Lleó XIV, evocant el lideratge i
compromís social de Lleó XIII, artífex indirecte de la nostra Creu.
L’amor
redemptor de Crist manifestat en la Creu del Bartolo continua sent un testimoni
mut de tots aquells que van contribuir a la seua segona realització, a la
vegada que, 40 anys després de la seua inauguració, s’ha convertit per creients
i no-creients en una de les imatges més emblemàtiques de les nostres terres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada