Ciutat plural.

Ja ho va dir en el seu dia Aristòtils, l’home és per naturalesa un ésser social, necessita els altres per viure; la personalitat de cadascú, la dimensió individual, està integrada en la dimensió social de l'home, en la convivència en comunitat, en la coexistència, des del moment del naixement.

Així viure en societat és poder conviure amb altres persones, respectar els altres, tenir tolerància, solidaritat i seguir les normes socials que s'han establert implícitament o explícitament i cada societat  té les seues normes i costums per les quals s'ordena.

Més de la meitat de la humanitat vivim en ciutats, llocs, escenaris on la vida es desenvolupa amb totes les seues complexitats, aparences i inequitats. La ciutat és en conjunt, un bé comú que ha de ser preservat pel poder col·lectiu exercit per la ciutadania ja siga individualment, però sobretot involucrada en moviments socials i organitzacions ciutadanes.

Totes les ciutats són un model de sistema social plural en què conviuen de manera més o menys integrada grups i classes socials amb diferents cultures, valors, ideologies i interessos.

La nostra ciutat és cada cop més plural perquè és cada vegada més multiracial, més intercultural i més diversa en qualsevol sentit. I això simplement ens dona normalitat. Una normalitat que ahir va tornar a manifestar-se en els actes que van tenir lloc al voltant de la festivitat del Corpus.

Que hi haguera separació festera en actes laics i religiosos no va suposar cap novetat. A Castelló fa anys és tradició que hi haja un “Corpus laic” amb gegants, nanos, arets i cavallets, amb homenatges socials i ballades a la corporació i, un “Corpus religiós” amb celebració eucarística i processó general amb participació de confraries i associacions religioses locals.

Uns actes, els uns i els altres, en què va manifestar-se la pluralitat, fet que va resultar fins i tot xocant. Obsequiar amb “una ballada de nanos” als membres de la corporació municipal i que dels 27 que conformen el consistori només acudiren 7 o 8, és com a mínim fer un menyspreu als organitzadors i, sobretot al veïnat.

Fins i tot va resultar significatiu el fet que en aquell acte, cent per cent de caràcter laic, de les quatre formacions que conformen l’actual ajuntament només foren tres les que acudiren: PP, PSOE i Compromís; de l’extrema dreta, del partit més conservador del consistori, de VOX, no hi va acudir cap dels seus quatre regidors. El motiu? Ells el sabran, però podem imaginar que allò no era per ells “una festa patriòtica”.

Però més curiós va resultar el fet que, una hora després, en la celebració del “Corpus religiós” missa i processó religiosa, les tornes van canviar; mentre cap regidor/a del PSOE i de Compromís participaren i acompanyaren la carrossa d'ostensori al llarg de la processó, els regidors de Vox i fins i tot l’albacetenya presidenta del partit a Castelló i de les Corts Valencianes, l’activista contra l'avortament i ferma lluitadora per la supressió de la televisió pública valenciana Llanos Massó, compartira la presidència política institucional de l’acte amb la màxima representant local, l’alcaldessa senyora Carrasco.

Només el PP, en aquesta ocasió, ha sabut estar a l’altura, la resta de representants municipals ahir van fer aigua. Senyors de VOX cal defensar la riquesa cultural laica del Corpus els agrade o no, els hi recorde que vostés han estat triats per, entre altres tasques, mantenir viva aquella riquesa, no només per eixir a la foto d’aquells actes en els quals es puguen sentir més a gust.

Senyors i senyores del PSOE i de Compromís, els seus votants també formen part del Castelló de les Confraries i Associacions religioses i els haguera agradat que, de la mateixa manera que van fer costat als balls i al merescut homenatge als “llauradors”, representaren els seus votants, donant suport a la comitiva oficial de la processó.

Cal recordar els nostres representants que la diversitat és una riquesa, la convivència un propòsit, la interculturalitat un camí i la defensa de les tradicions un fet indiscutible per mantenir-nos com a poble. De vegades sembla que allò de ser plurals a més d’un, se l'oblida. Ahir sense anar més lluny…