Primer dia d’estiu i fa calor, molta calor, diuen que més del que cal esperar en aquests dies, els més llargs de l’any i les nits més curtes. Fa calor perquè a Castelló a les darreries de juny sol fer-ne, és habitual, i de segur que en farà més encara a les setmanes vinents i mesos. La calor és collita d’aquest temps.
El
problema rau en el fet que, com tota collita, cal preveure i treballar perquè
siga beneficiosa per aquells que l’esperen. No vull dir que cal preparar-se per
a tenir-ne cada any més, tot al contrari, en aquest cas, el que cal és
preparar-se abans perquè quan arribe, ara, puguem fer-li front, mitigant les
seues conseqüències.
Diuen
els meteoròlegs que és aquestes onades de calor i altres fenòmens extrems són
conseqüència del canvi climàtic i que cal adaptar com més aviat millor els
nostres entorns urbans per protegir la població, fet que desemboca en un
plantejament de reptes significatius pels governs de les ciutats; en aquest
context, darrerament, els refugis climàtics es presenten com una solució
innovadora i necessària.
A
Castelló ja fa temps que des del col·legi d’arquitectes s’aixequen veus
demanant la seua creació. Veus que fa només uns mesos semblava anaven a tenir
ressò municipal, quan l’alcaldessa va anunciar el passat març el pla “Castelló
Natura en Xarxa” que contemplava noves rotondes i estanys 'tope de gamma' i que
s’anava a fer efectiu amb la renaturalització de la ciutat, o el que era el
mateix creació d’oasis climàtics als col·legis, renaturalització ecològica dels
estanys, rotondes verdes i creació de noves cobertes vegetals, accions
encaminades a reduir l’efecte de la calor. Heu vist alguna cosa? Jo no.
Només
dos mesos després, als inicis de maig, va ser el regidor de medi ambient, el
senyor Cristian Ramírez qui va omplir-se la boca dient que en un curt termini
la ciutat comptaria amb refugis climàtics on garantir un confort tèrmic,
sobretot a les persones més vulnerables, en entorns urbans, amb espais de
lliure accés, gratuïts, on refrescar-se i resguardar-se davant d'alertes
meteorològiques extremes, i més concretament de les temperatures extremes,
especialment durant les onades de calor i ocasionalment de fred. Heu vist
alguna novetat al respecte? Jo no.
I
mira que haguera costat ben poc als espais de lectura, als centres cívics, al
museu, a algun parc, a algun espai Esportiu o edifici públic, introduir algun
element, ombra, aigua polvoritzada, vegetació…, amb la finalitat d’ajudar a
refredar l'entorn. Però res, hem tornat a fer tard i la collita de calor ha
arribat i l’hem haguda de recollir tota a sobre sense cap mirament.
Només se m'acut una explicació doble: propaganda, fum de palla, autobombo i esperar que per fer realitat aquesta necessitat?, vinguen diners d’Europa, o que no es pose en marxa cap classe de mesura perquè la Conselleria de Medi Ambient, en mans també del PP, no haja fet la seua feina dins el termini i en la forma escaient, o cosa equivalent no haja regulat encara la seua creació i funcionament. De vergonya no, el següent…
Senyor
Vicent Martínez, conseller de Medi Ambient, senyora Begonya Carrasco,
alcaldessa, senyor Cristian Martínez, regidor delegat de l’àrea, resta de
membres de l’equip de govern municipal, segons adverteix el Panell
Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), les projeccions climàtiques
preveuen un increment de les temperatures màximes diàries a Espanya d'uns
0,4 °C per dècada fins al 2050 i onades de calor cada cop més freqüents i
intenses, incrementant-se els efectes consegüents de la calor en la salut, que
van des d'un pitjor descans fins al risc de mort, poca broma!!!
En
els darrers anys diverses ciutats del món han començat a habilitar espais
interiors i exteriors on les persones poden trobar confort tèrmic davant
esdeveniments meteorològics extrems com les onades de calor, refugis climàtics.
Al nostre territori ciutats com Barcelona, Bilbao o Múrcia han dissenyat i
implementat la seua pròpia xarxa de refugis. Castelló? No.
Si
s’hagueren fet els deures, si en lloc d’esperar l’equip de govern s’haguera
posat a treballar en aquesta idea dels
“refugis”,
a hores d’ara, hui, no només tindríem algun espai que ens proporcionara un
alleugeriment en l’actual onada de calor, sinó que ajudarien a millorar la
salut pública, fomentar la cohesió social i crear una ciutat més resilient i
habitable. Però, malauradament haurem d'esperar i com diuen al meu raval “temps
per venir, futur”. Bona calor!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada