Curiositats de dos moments rodons de la nostra història recent…

Ho publicava a la tercera columna de la segona pàgina del diari degà i de major circulació de la província en aquell moment, Heraldo de Castellón, el dissabte 6 de juny de 1925, tot just hui fa cent anys, amb motiu de la finalització de la campanya tarongera 1924-1925. El tramvia descendent de la una i mitja de la vesprada oferia al seu pas pels carrers d'Almassora i Castelló un aspecte més que pintoresc, ja que tots els vagons carregats a l'estació de Vila-real amb caixes de taronges, venien adornats amb gran nombre de multicolors banderetes amb la inscripció impresa de "fi de temporada".

I no va ser aquella l'única curiositat del dia, al mateix diari, a la seccion “ripios del dia” trobem un parell de “copletes” criticant l’actualitat local del moment; la primera en relació amb el manteniment de la bústia de correus ubicat a la plaça de Castelar, l’actual Porta del Sol i que diu: “Hay un rio que separa esta vida de la eterna, en la plaza Castelar hay un buzón que da pena”, i aquella altra que fa referència a les continuades absències d’alguns regidors municipals a les sessions plenàries “Hay quereres de capricho, hay quereres de ilusiones, hay concejales que faltan, casi a todas las sesiones”.

Cinquanta anys després, tot just el 6 de juny de 1975, era un altre el diari, líder al Castelló de la postguerra, “Mediterraneo. Prensa y Radio del Movimiento”; en concret a la pàgina 5 de l’exemplar d’aquell divendres trobem dues notícies que, ara amb el pas del temps, i vistes des de la distància, podem considerar a la vegada que històriques, més que curioses.

La primera fa referència a un món que fa 50 anys començava a prendre el vol a Castelló, la radio afició, el servei de radiocomunicació que a més de fomentar l’amistat i la bona entesa entre les persones, es posicionava com a objecte l’interés per la radiotècnia en l’àmbit personal i sense ànim de lucre; un passatemps o hobby basat en la comunicació i l'experimentació, que utilitzava la ràdio com a mitjà per fer-ho i del que en aquells anys a Castelló hi havia unes…  25 llicències!!!

El primer dels radioaficionats castellonencs, Francisco Barceló Marco, va ser el gendre de l’alcalde Fernando Gasset, rebent, quasi 50 anys abans, als inicis de l’any 1928, l’indicatiu personal identificatiu, EAR-81. Una afició que, quasi cent anys després d’arribar a Castelló encara perdura a la nostra ciutat, mantenint malgrat els grans avanços de les comunicacions, la seua delegació de la Unió de Radioaficionats Espanyols, “Radioclub Costa de Azahar” a l’edifici d’associacions de l’antiga caserna militar del Tetuan, on continuen desenvolupant la seua afició.

I la segona notícia d’aquell 6 de juny del 1975, fa referència a un acte que va celebrar-se l’endemà dissabte a partir de les 23 hores al   Jardí de les Obres del Port al Grau, i que va ser la presentació de la Regina de les Festes de Sant Pere 1975. Una notícia i un acte, que presentat pel recordat locutor Vicente Escura de ràdio Castellón, i que inicialment i vist des de la distància no té per què resultar-nos curiós, en ser més que habitual la seua celebració, però, tanmateix, en aquella ocasió sí que ho va ser i molt. El motiu resultà més que evident, tant la senyoreta en qui va recaure el reialme, com la persona que va actuar de mantenidor, s’han convertit, amb el pas dels anys, en dos personatges importants a la història de la ciutat. Estic referint-me a Lia Gallén Peris i Miquel Peris i Segarra.

La jove Lia Gallén va ser amb posterioritat Dama de la Ciutat (1976) i uns anys després membre activa de la Junta de Festes de Castelló, a més a més d’una gran atleta i una persona molt coneguda i volguda a la ciutat en general i al Grau en particular; i Miquel Peris, el poeta pairalista arrelat a la terra castellonenca, les tradicions i la seua gent, va assolir la categoria de fill predilecte de la ciutat l’any 1984. Dos grans puntals pel nostre poble…

Unes curiositats de la nostra història recent, separades en el temps per cinquanta anys, una manera curiosa d’entendre el passat-present, uns records temporals d’un trenet, d’una afició, d’unes festes, d’una gent, d’una ciutat, la nostra i d’uns personatges i fets que cal no oblidar. Memòria i testimonis portats hui, primer divendres de juny al record…