Alguna cosa caldrà fer, no?

Entenc que la “Real cofradía de la Mare de Déu del Lledó” siga la confraria amb més membres de totes les que a la nostra ciutat coexisteixen, ja que, per tradició són moltes les famílies que, quan naix un nou membre, “l’apunten”, tot i que després en són molts els qui mai arriben a involucrar-se amb aquesta.

No em ficaré amb l’aspecte devocional dels confrares i menys encara dels castellonencs que honorem la Patrona, però reconeixent que el “folklorisme” va a més, només cal veure com les cambreres, els paliers o els barreros, cada any que passa, cada festa anual, en són més i més, crida també l’atenció que a la majoria dels actes que cada any es programen per celebrar les “festes de Lledó” el nombre de joves que s’acosten i participen siga inversament proporcional a la quantitat d’actes programats.

I no només parle dels actes centrals, religiosos, que són majoritaris, novenes, celebracions eucarístiques, rosaris, sabatina, processó general o responsos, que per allò de la laïcitat general són actes de les festes patronals, vinguts a menys entre la generació anomenada milènials.

Són molts els pobles i ciutat en què les festes principals, aquelles que més gent veïna o forastera atrauen, són les patronals, ací, a casa nostra no és el cas, les principals com sabem són les de la Magdalena, on la participació de joves cada any va a més, les de Lledó no aconsegueixen “atraure el jovent”.

És veritat que són molts els menuts que participen en el concurs “vine a pintar a Lledó”, o a la cavalcada anunciadora de la festa principal, l’anomenat “pregonet”, però pocs els que ho fan de manera individual, per iniciativa familiar; la majoria són membres de les comissions gaiateres que aprofiten per “vestir-se” i “lluir”.

I si parlem de la serenata a la porta de la basílica celebrada la nit de divendres passat, malauradament, tant la majoria dels participants com del públic assistent, va poder comprovar-se era d’edat avançada; i què dir de la participació en la processó general de diumenge pel passeig?, són pocs, molt pocs, massa pocs diria, els participants tant en la cavalcada costumista inicial com en la part religiosa d’aquesta, que podríem considerar joves. Malauradament, si no fos pels membres dels grups de ball o de les Gaiates, la processó seria talment una processó de la tercera edat.

Actes n’hi ha hagut molts, i encara en resten, les festes patronals de Lledó i commemoració del CII aniversari de la Coronació no s’han acabat, però la realitat és que quasi ningú sap res de la trobada de joves o el rosari de torxes, actes encara per vindre i que, de segur, passaran amb més pena que glòria.

Davant aquesta realitat, la Confraria primer i l’ajuntament després haurien d’actuar; no serveix repetir any rere any el programa, aquest sembla desfasat pels temps que corren; de res serveix un nou Perot, un nou Clavari o un canvi preceptiu de Junta, si res ha de canviar, si tot ha de continuar igual. Caldria, és necessari, ser més ambiciosos…

Passarà un nou any i arribarem al maig del 2027 i què? Més del mateix, perquè de ser així, la gent, els veïns que ens tornarem a trobar, serem si Déu vol els mateixos, però amb un any més, serem una mica més grans, i el relleu generacional serà encara més difícil.

Cal plantejar-se canvis en l’organització, calen noves idees i nova organització i estructura festera i com diu en un encertat article periodístic un bon amic meu, cal reflexionar sobre la manera d’apropar el fenomen de Lledó a la ciutat, no fos cas que després siga massa tard.

Entenc que en els temps que vivim és més que difícil augmentar la devoció i veneració envers la Verge del Lledó, però si volem revitalitzar la festa cal fer-la més popular, amb actes que atraguen la gent més jove, convertint-la en una veritable setmana festera i cultural, nexe d’unió entre la Magdalena i Sant Pere. Tanmateix, si ho aconseguim, serà en benefici de totes i tots! Almenys, aquest és el meu desig...