Un Bé d'Interès Cultural, un BIC,
és una figura jurídica de protecció del patrimoni històric espanyol, és per
entendre'ns, allò que abans es coneixia a nivell espanyol com un “Monument
Nacional”, qualsevol immoble d'interès artístic, històric, científic o tècnic,
a més a més dels llocs naturals, jardins i parcs, que tinguen valor artístic,
històric o antropològic.
Producte de l'expansió i ordenació
urbana al segle XIX, quan va començar la industrialització de la nostra ciutat
es va construir per l'ajuntament sobre l'antic cementiri del calvari, per
mostrar als viatgers que arribaven a la ciutat en tren el poder econòmic del
nostre poble, el parc d’en Ribalta, que des del 1981 assoleix la categoria de
conjunt històric-artístic i a proposta del propi Ajuntament, la Direcció
General de Patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana va declarar-lo BIC,
estimant l'interès en funció del seus valors estètics, sensorials o botànics.
És per tots sabut que un dels
projectes capdavanters dels diferents governs municipals del Partit Popular pel
nostre poble ha estat i està sent la posada en marxa d'un nou sistema de
transport, el TRAM, amb criteris d'accessibilitat i connectivitat, que ha
d'unir els pols d'activitat econòmica, cultural, acadèmica i turística i que ha
suposat fins a aquest moment una forta inversió de molts milions d'euros i
escasses satisfaccions pel veïnat.
Aquest TRAM a més a més de canviar
la fesomia urbana del centre, va suposar en el seu dia una remodelació del
passeig de cotxes del parc d'en Ribalta, amb una forta oposició de molts
sectors culturals, ecològics i fins i tot urbanístics de la ciutat al
considerar que el pas dels vehicles pel passeig constituïa una greu alteració
de l'estructura urbana i arquitectònica, així com un atac al medi ambient i a
la fesomia paisatgística de l'entorn.
Aquesta oposició va plasmar-se
l'any 2012 amb un recurs davant el Tribunal Suprem de Justícia de la Comunitat
Valenciana que va donar la raó a tota la sèrie d'entitats que s'oposaven al
projecte, i tot i estar ja executat, va anular-lo. Naturalment, Generalitat y
Ajuntament, va recórrer la sentència davant el Tribunal Suprem que, ara, ahir
mateixa, va confirmar la nul·litat del projecte de circulació del TRAM pel
Ribalta i a més a més els hi obliga a que paguen les costes.
I ara què? ens preguntem els veins. L'ajuntament segons
podem llegir al “Mediterraneo” de hui mateix, sembla que “contraataca” amb tres
possibilitats que poden ser acceptades, peatonalitzar l'avinguda Pérez Galdós i
integrar l'antiga estació de RENFE en el parc, us de vehicles elèctrics i
descens considerable de la velocitat a l'interior del parc, i la tercera via
que molt em tem siga l'elegida i que a mi és la que menys m'agrada,
descatalogar el Parc com a BIC, i així, com diuen en castellà, “muerto el
perro, se acabó la rabia”, trist, molt trist, massa trist...
El Parc deixarà de tenir un valor
històric, artístic, botànic, romàntic, tècnic, espai natural de primer ordre a
la ciutat, per poder així aconseguir que passe un autobús que ja veurem si
arribarà en algun moment a ser útil.
1981 els governants van dir
“blat”, el Parc d'en Ribalta va ser vaixell insígnia de la ciutat, 2014, hui,
l'amic Pérez Macián com a portaveu municipal s'afanya a dir que se readaptarà
el pla especial del parc, que segurament deixarà de ser BIC i així, l'obra serà
legal i el TRAM podrà circular; on vam dir “blat”, ara diem “ordi”. Quina
vergonya !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada