La tardor i l'hivern
meteorològic de 2025-2026 a la zona del Desert de les Palmes van ser
qualificades de molt humides quant a precipitacions, amb registres que a
l'entorn muntanyós superaren folgadament la mitjana, amb pluges un 71% per
sobre del que és normal; també els mesos de primavera van mantenir una
tendència humida i inestable.
A causa de la topografia del
Parc Natural, aquestes abundants pluges van tenyir el massís de verd,
augmentant el cabal de les seues fonts naturals i rierols. Avui he tingut
l’oportunitat d’endinsar-me pels senders del parc, acostant-me a la font de Roc
que si qualsevol estiu, als mesos de més calor, mai ha deixat de rajar, hui,
aquest brollador treia un “xorro” més que espectacular, alimentant el frondós
enclavament i abastint d’aigua abundant un safareig i una bassa de reg, tot
molt a prop del mas d’en Roc, masover que va, en el seu dia donar nom a la
font.
Sabia que des de fa uns quants anys, tal vegada la font de més renom per la qualitat de l’aigua que hi rajava, la de Sant Josep, al costat de l’ermita del mateix nom, estava seca. Una font a la qual eren molts els castellonencs i forasters que, sobretot en arribar l’estiu i per allò de trobar-se a vora la carretera, s’hi acostaven per omplir marraixes.
Tots atribuíem la seua
sequera a la falta de pluges constants dels darrers anys, per la qual cosa i
vist com rajava la de Roc i l’abundància de precipitació dels darrers mesos,
imaginava que, tot i que fora un filet, la font rajaria. Però no, estava totalment
seca, la qual cosa m’ha fet pensar que allò era un sense sentit, o tal vegada
tenia un sentit, la font havia estat derivada, deixant-la també ara, en què se
suposa haurà augmentat el cabal, sense rajar com no fa massa anys ho feia.
És veritat i conegut que altres fonts del paratge han estat més o menys canalitzades, amb un aprofitament més o menys particular, cas de la font tallada que, en quedar dins d’una propietat particular, una aixeta abasteix els possibles senderistes, ciclistes o simples visitants que s’hi acosten, continuant oferint la seua aigua.
També la font de la teula, a
sota del convent vell, que deu el seu nom a què rajava de la paret per sobre
d’una teula i que fa anys, en fer-se el restaurant de l’ermitori va ser
canalitzada per poder ser usada pel negoci, però deixant a l’indret, la possibilitat
de mitjançant una clau de pas poder abastir-se a tots aquells que allí hi
arriben.
Si el monjo carmelita Miquel
de Sant Josep, a qui es deu l’ermita i la font, vera que, en anys de pluja com
aquest, arribats al mes de juny, la font de Sant Josep no raja ni gota, de
segur que se sentiria decebut, frustrat o enganyat, doncs és un sense sentit
que la font estiga completament seca; amb total seguretat que hi ha “gat
amagat”, alguna raó, motiu o situació oculta, secreta o sospitosa, algun engany
o parany que la manté seca.
Puc arribar a entendre que aquesta font de Sant Josep siga de les més estacionals del paratge, que depén molt directament de les pluges, que si hi ha sequera siga fàcil que deixe de brollar de forma recurrent, però també ara, després de la situació meteorològica dels darrers mesos, hauria d’ocórrer el contrari, i brollar tot i que no ho fera, amb molta força.
No sé massa de geologia, ni
de capes freàtiques, però entenc que a diferència de la Font de Roc, la font de
Sant Josep pot tenir un cabal molt més modest i que depén de la filtració
directa de l'aigua de pluja a la muntanya que té al seu darrere per recarregar-se,
però que hui, no isca ni una gota, no té cap sentit, llevat que no isca perquè
algú no ho vol…
Estic convençut, tot i que
tal vegada puga estar errat, que la sequedat de la font no es deu a la mateixa
naturalesa del brollador i em costa creure que siga l’aqüífer subterrani qui
estiga esgotat. Digueu-me incrèdul, però per mi és tot un sense sentit o un
sentit amagat…
