Fa unes setmanes que venia observant que l’urna del Crist
Jacent de la capella de la Sang de Castelló, estava coberta amb un immaculat
llençol blanc, la qual cosa feia pensar que la venerada imatge del Crist hauria
estat treta de la seua urna per, tal volta, fer-se realitat la promesa
feta a l’abril del 2012, del president de la Diputació de Castelló, el senyor
Moliner en l’acte de presentació de la restauració del pal·li de la Dolorosa
d’Adsuara, i que no va ser altre que el compromís de la restauració de la
imatge del Crist.
Efectivament hui mateix he pogut confirmar-ho. Tal vegada
perquè el matí d’ahir dissabte va haver-hi una boda a la capella o tal vegada
perquè tenir l’urna tapada amb un llençol no és estèticament correcte, el fet
ha estat que hui, aquells que ens hem acostat a la capella hem pogut contemplar
l’urna buida, fet que podem considerar extraordinari, doncs només en els dies
centrals de la Setmana Santa, quan el Crist està de cos present per la seua
veneració, podem els castellonencs veure buida l’urna. Tant és així que, el
moment de traure la sagrada imatge de la seua urna, conegut popularment com la
“baixada del Crist” així com el retorn al lloc principal de la capella, és tot
un esdeveniment reservat exclusivament per uns privilegiats que, tenen l’honor
de ser els que fan tant delicada maniobra.
I és que, no oblidem que el Crist Jacent de la Puríssima
Sang o del Sant Sepulcre és una peça de la imatgeria barroca del segle XVII, possiblement de
l’escola de Gregorio Fernandez, d’autor desconegut, de gran realisme que mostra
la figura del Crist amb les mans creuades a sobre del cos amb una desolada
rigidesa mortal i humana, figura coberta amb una sòbria faixa els plecs de la
qual es cenyeixen ajustats al cos i realitzada en fusta policromada, concebuda
per ser passejada sobre andes processionals.
No sé si el Crist haurà estat restaurat en anteriors
ocasions, però no dubte que els tècnics del servei de restauració de la
Diputació ficant-se mans a l’obra, estaran fent un bon i acurat treball
que, finalment, ajudarà si més no a difondre la riquesa de la Setmana Santa
castellonenca.
Han hagut de passar vora tres anys perquè es fera realitat
aquesta promesa del president, però esperem que si no pels propers mesos sí per
la propera Setmana Santa, puguen gaudir d’una renovada imatge, la
contemplació de la qual, augusta en la seua tràgica cruesa, continue fent
tremolar els llavis d’aquells fidels i devots que amb humilitat s’aproximen,
ens aproximem, a besar-li els peus el proper Divendres Sant.
Mentrestant l’urna buida serà testimoni d’un treball
que està efectuant-se sobre una peça anònima l’orige de la qual també porta
associada una piadosa llegenda…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada