Solidaritat

Sentiment que no fa massa anys quedava englobat dins del de caritat de qui es diferencia perquè mentre la primera no té com a protagonista el que la rep, sinó el qui la practica; en un plantejament solidari tots estem en la mateixa posició, assumint que les necessitats dels altres són també les nostres.

Tal vegada per això, s’acostuma a associar-la amb un valor que mou a les persones a compensar les injustícies socials afavorint les persones més necessitades i, es canalitza sobretot a través de les accions de voluntariat o similars, podent-se expressar de moltes maneres, constituint una actitud compromesa davant les relacions socials, una manera d’entendre la interacció amb els altres.

El desembre és un mes que, entre moltes altres coses, s’associa a la idea de solidaritat. Les festes de Nadal suposen una pretesa harmonia en la convivència social que convida als esclats d’efervescència solidària. Moments àlgids d’empatia i generositat, que es contraposen als moments àlgids de consumisme, per respondre a múltiples causes socials: des de la recollida d’aliments fins a la recerca mèdica, tot passant per les convocatòries intensives i maratonianes de solidaritat, les quals contribueixen a millorar les condicions de vida.

Tanmateix hui voldria comentar una situació que, tot i conèixer-la des de fa una temporada, mai m’havia trobat “cara a cara” amb ella. Es tracta d’una iniciativa solidària coneguda amb el nom de café solidari o també café pendent.

El café pendent és un tipus de solidaritat que apareix per primera vegada a Nàpols fa ja uns quants anys. Els clients que entren en un bar paguen anticipadament el café a algú que no s’ho pot permetre. Entren, consumeixen el seu propi café i en deixen un o varis de pagats, sense haver-los consumit, i marxen del local sense tindre ni idea de qui es podrà beneficiar dels cafés que han pagat i no han consumit. Per la seua banda, les persones que travessen un mal moment econòmic, poden entrar al bar i consumir-lo sense haver-lo de pagar.

 

Fins i tot sembla que en alguns bars hi posen un logotip al carrer per indicar que aquell establiment s’acull a aquesta campanya de solidaritat. Siga com siga, jo, a Castelló, encara no he vist cap bar ni restaurant amb aquest logo, tot i que supose hi haurà algun que ho farà.

El que si vaig veure ahir al matí, quan anava al col·legi electoral, és el cartell, la pissarra, que us mostre en la foto adjunta en un bar, l’Àngelo, ubicat al cantó dels carrers Sant Fèlix amb Lope de Vega, que de manera ben gràfica, mostrava els vianants la seua implicació directa amb aquesta forma de solidaritat.

Serà Àngelo el nom del propietari i serà napolità? No ho sé, però podeu esbrinar-ho vosaltres mateixa i continuar aquesta història a la vegada que us preneu un café i, si podeu, en deixeu pagat un altre.

Una acció simbòlica basada en la confiança, un moviment solidari que, al mateix temps que aporta suport a qui més ho necessita, de segur contribuïx també a incrementar les vendes del negoci que hi participa.

Només un però, confiem en el bon criteri del propietari del bar per repartir la solidaritat i que el café gratuït no siga un costum i un abús. Felicitats Àngelo!!!