No s’estima, no s’aprecia, no s’enyora, sinó allò que es coneix.

 Així diu el vell axioma, només s’estima allò que arribem a conèixer bé; no tinc cap dubte que si coneguérem bé els nostres orígens, la nostra historia en aquest món cada vegada és més global, si coneguérem millor el nostre món de referència, el nostre àmbit local, el nostre espai geogràfic on ens movem i del que formem part, arribaríem a estimar una mica més Castelló.

I estareu d’acord amb mi que, el Castell Vell i l’ermita de la Magdalena són pels castellonencs els espais de més gran significació històrica i simbòlica que tenim. D’una banda el coneixement del Castell Vell és fonamental per entendre els orígens de la ciutat i, d’altra l’ermita és el lloc on en el simbolisme del trasllat al pla s’identifica bona part de la població.

És sabut que l'ermita està excavada en la roca aprofitant part d’un antic aljub, que el pòrtic, la capella, i l'estable daten del segle XV i que al XVIII el mestre Vicent Pellicer li va donar la configuració actual d'ermita hostatgeria i torre adossada, realitzant-se les darreres reformes amb motiu del VII Centenari de la fundació de la Ciutat, en 1952. Pocs són els castellonencs que no l’han visitada mai, ja que és el destí anual de la romeria el tercer diumenge de quaresma, de manera que, com és molt coneguda, també és molt estimada…

No passa el mateix amb el Castell que, tot reunint un alt valor històric, mai ha estat lloc on identificar-se bona part de la població. Simplement perquè el Castell ha estat per molts anys el gran oblidat de Castelló, tot i ser una fortalesa militar d’origen islàmic, tributari del Cid i ocupat pels cristians després de la conquesta pel rei Jaume I, essent completament abandonat a partir de 1252 amb el trasllat de la ciutat al pla. Ja a mitjan segle XIV el seu deteriorament era evident i, des d'aleshores per més de 600 anys l’estat d’abandonament i ruïna degut fonamentalment al tipus de construcció, tapial i maçoneria, va fer que l’estructura fortificada pràcticament desapareguera.

Tot i que a la fi de la dècada dels 80 del segle passat van iniciar-se alguns treballs de consolidació de les restes, sobretot de les muralles exteriors no va ser fins a l’any 2005 quan van iniciar-se una sèrie d’actuacions que, ara, en aquests moments, han aconseguit oferir-nos una imatge més aproximada a la fisonomia que tenia el Castell al segle XIII, quan va assolir el seu màxim esplendor.

Aquestes actuacions s’estan donant a conéixer mitjançant un conjunt d’activitats que sota el títol genèric de “El Castell Vell de Castelló: recuperant el patrimoni, reconstruint la historia”, jornades, conferències i exposició, es duen a termini entre el 18 de febrer i el 30 d’abril.

Per primera vegada en molts anys s’ha aconseguit unir esforços de l’Ajuntament, la Generalitat, la Diputació, la Universitat, el Museu, el Cefire i l’empresa de conservació i restauració del patrimoni Cyrespa, per informar els veïns totes les actuacions fetes al Castell, com s’han fet, per què s’han fet, que ens han aportat de nou, i així augmentar el coneixement de les diferents cultures que han ocupat el tossal.

Conéixer la morfologia del Castell andalusí, la seua tipologia i funcionalitat, les tècniques utilitzades en la seua construcció, les troballes, a la vegada que recordar el simbolisme del mateix, i fins i tot poder realitzar una ruta didàctica guiada, és una informació que mereix ser compartida doncs, com dèiem al títol d’aquesta reflexió, no s’estima allò que no es coneix. Una feina ben feta al servei de tots els veïns. Me n’alegre!!!