El dia del meu sant.

 Hui és el dia 79 de l’any, 19 de març, el dia del meu sant, i a un sol dia de l’inici de la primavera, demà dia 20, que a més a més en aquest 2016, coincideix amb el diumenge de Rams; per això, el dia de Sant Josep, el del meu sant, sempre m’ha semblat que és el moment d’abandonar l’hivern i iniciar-nos en el bon temps, la “prime” “vera”, tot i que hivern, el que és rigorós hivern, ací a Castelló no hi ha hagut.

En aquests darrers anys, temps de la pressa, ací al nostre poble i com a tendència generalitzada, pense que el dia del sant es celebra cada vegada menys. El motiu no està massa clar però pot ser divers, coincidència de diversos factors, tal vegada qüestió d’economia domèstica, tal vegada per allò de l’aconfessionalitat cada vegada més evident de la societat o simplement la comoditat…

Tanmateix amb la desaparició de la celebració de l’onomàstica de la vida quotidiana hem perdut el lloc comú de relació que suposava “visitar-nos a casa” per felicitar-nos el dia “del sant” i, de passada enfortir els llaços familiars o d’amistat. Amb el laïcisme i la secularització de la societat civil s’han trencat tradicions culturals de la vida social dels veïns; ara els valors suprems són els de la llibertat, el progrés i el benestar personal i la connivència ha estat substituïda per les xarxes socials, facebook’s i whassap’s. No dic que açò siga ni millor ni pitjor, simplement constate que hem canviat…

Portar el nom d’un sant, una persona amb una història i vida exemplar i notable encara hui considere que és una forma interessant d’introduir un significat de rellevància en el “software” personal, saber-se sota l'advocació d’un sant és garantia per tirar endavant en moments difícils.

I quin nom millor que Josep? Sant Josep, exemple insuperable de pare i espós, protector de la família, a qui ja els monjos benedictins allà per l’any 1030 ja celebraven la seua festa tal dia com avui.

I des d'aleshores malgrat que encara el nom és molt comú, si observem per pura curiositat al web de l’INI la base de dades INEbase, comprovarem que José és un nom en regressió, doncs en el darrer padró publicat, amb dades del 2014, érem a Espanya dels 20.415.429 homes, érem 657.242, el 3’22%, els barons que portàvem aquest nom, amb una mitjana d’edat de 59,6 anys.

I si filem més prim, i comprovem el meu nom complet “José Juan” observarem com només som el 0,06%, 12.924 les persones que portem aquest nom compost, amb una mitjana d’edat de 45,5 anys. Curiós oi?

I parlant de curiositats m’he trobat amb aquesta: El Papa actual, Francisco, és un gran devot de Sant Josep, tant és així que l’inici del seu pontificat va ser tal dia com avui de fa tot just 3 anys i en alguna ocasió ha dit públicament que al seu escriptori té una imatge de Sant Josep dormint, doncs fins i tot dormint té cura de l’església i que quan personalment té davant seu una dificultat de difícil resolució, escriu en un paperet el problema i el col·loca sota la imatge per què “ho somnie”, perquè intercedisca i el problema tinga solució ràpida i coherent.

Finalment recordar que la celebració del “dia del sant”, del mateix nom, és comú a totes les cultures, ja que si el natalici ens aporta la data, el nom ens aporta el contingut de la celebració, en aquest cas dels Pepes, Pepites, Joseps, Josephes, Joses i Josefas. Per tots ells, per mi també, per molts anys!!!