És veritat que aquesta plaça
per la seua disposició, prou protegida del transit rodat, es presta a ser
emprada com a espai públic per diferents i variades activitats, convertint-se
en lloc de moda i referent de l’ambient urbà de la ciutat.
De manera que al llarg de
l’any la plaça es converteix en l’epicentre de jocs i tallers infantils,
concerts corals, actuacions musicals, presentacions d’activitats esportives,
lloc d’exposició de productes i fires artesanals i fins i tot d’espectacles a
l’aire lliure, assolint el seu màxim exponent de la diversió i l’entreteniment
en les activitats que es desenvolupen al llarg de la setmana de festes
fundacionals.
D’una banda l’espai públic,
al ser molt diàfan, és el lloc ideal per muntar escenaris, envelats i cadires,
però també d'altra la composició de la plaça, per aconseguir l’estètica, a més a més de
comptar, estratègicament situades, amb diferents mostres escultòriques, obres
de Ripollés, Uribe o Mas, disposa també d’un espai o zona verda elevada, per
trencar amb l’aridesa de la resta de la plaça.
Doncs bé, cada vegada que a
la plaça es realitza algun tipus d’activitat més o menys multitudinària, el
resultat és el mateix, la vegetació del jardí, ja siga una senzilla gespa, com
una decoració amb composició floral de temporada, acaba sent destrossada i
presentant un aspecte lamentable.
Naturalment al ser un espai
públic tan visitat, no oblidem que és l’accés principal al palau de la
Diputació, ràpidament el servei de jardineria, supose que municipal, això
caldrà que ho confirme la regidora de Sostenibilitat Ambiental Sara Usó,
s’encarrega de “reposar” i tractar de retornar a un estat presentable el jardí.
Justament això és el que
s’ha fet en els darrers dies, una vegada passades les festes de la magdalena,
podeu veure-ho, s’ha treballat la terra i s’han replantat llavors, supose que
de gespa, per aconseguir un verd ràpid, deixant per properes actuacions, una
vegada entrada la primavera, la col·locació de plantes amb flor.
Aquest matí, els pals i les
cintes protectores que barraven el pas al jardí, supose que per acció vandàlica
o a causa del vent, estaven a terra i, els coloms s’havien fet els amos” de les
llavors sembrades i estaven d’enhorabona amb el festí. De totes maneres com la
terra ha estat adobada en tantes ocasions, prompte si es fa un reg adient, farà
reverdir, i el jardí ara marró tornarà a ser verd.
Fins quan? Tanta constància,
insistència, dedicació i sobretot diners dels veïns per, tant de bo m’enganye,
quan torne a estar bonic, realitzar alguna altra activitat que faça que tot
se’n vaja altra vegada a orri, i hàgem de tornar a començar…
Caldrà buscar una altra
solució a la situació. Senyora regidora de sostenibilitat, estem perdent el
temps i el que és més greu, els diners. No és presentable que aquest “jardinet”
tinga el privilegi d’haver de refer-se dues, tres o més vegades a l’any, mentre
uns altres hagen d’esperar per no estar ubicats en un lloc tan cèntric.
No sé quina pot ser la
solució, no sóc tècnic jardiner, però de segur que els tècnics en tenen més
d’una i de dues, només cal escoltar-los i si cal buscar la col·laboració amb la
diputació per fer front a les despeses, però fer i desfer no ens ha de dur a
cap lloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada