Mobilitat, dia sense cotxes.

 Estem dins la setmana europea de la mobilitat que, sembla ens convida a deixar de moure'ns o si més no a moure'ns de manera més sostenible, és a dir, sense gastar tant els vehicles a motor individuals i fer-ho més amb els col·lectius, els no contaminants o millor encara desplaçar-nos a peu.

La municipalitat castellonenca no deixa de configurar estratègies de mobilitat sostenibles, accions encaminades a la millora quantitativa i qualitativa perquè els desplaçaments per la ciutat siguen compatibles amb una mobilitat sostenible, planificada, més eficient i respectuosa amb l'entorn.

Les ciutats són cada vegada més intel·ligents, i la mobilitat és i serà, sens dubte, un dels camps on l'aplicació de noves tecnologies pot contribuir més a fer-ne una gestió més eficient i sostenible i a millorar la qualitat del servei.

Malgrat els esforços que des de l'ajuntament es fan amb la intenció de disminuir la congestió del trànsit al centre històric, augmentant la superfície i qualitat de la xarxa viària dedicada als vianants i als ciclistes, promovent l'ús del transport públic, compatibilitzant l'oferta d'aparcaments amb la demanda de rotació i de residents o també intentant disminuir la contaminació acústica i atmosfèrica causada pel trànsit rodat, sembla que hi ha encara molts entrebancs per aconseguir una participació i implicació del veïnat, que no tan sols siga testimonial si més no significativa, tant pel que fa als desplaçaments urbans com als interurbans, i és que no ens ho fiquen gens fàcil.

La gran aposta de millora dels desplaçaments urbans que va ser el TRAM Castelló, ha desembocat en una gran controvèrsia econòmica, inversió excessiva per una sola connexió lineal, legal, amb l'enrenou del seu pas pel Ribalta, urbanística, amb inhabilitació de diferents vials principals de la ciutat, de seguretat, amb desnivells considerables en les parades, viabilitat restant-li poc de protagonisme al cotxe i poc ecològica doncs en alguns trams el dièsel segueix sent el carburant emprat.

I si parlem de les comunicacions interurbanes, la principal usada fins ara, la línia regional de RENFE Rodalies Castelló-València, la C-6, que permetia un desplaçament ràpid i còmode entre els pobles del litoral sud de la província i la ciutat de València, des de fa ja un bon grapat de mesos, s'ha convertit en un caos d'endarreriments, obres, transbords, queixes i reclamacions amb motiu de les mai acabades obres del tercer carril del corredor mediterrani per l'incompliment continu dels terminis anunciats pel ministeri de Foment, fet que ha desembocat amb una crua realitat: "el trajecte que abans de l'inici de les obres solia durar normalment una hora i amb una freqüència de pas de trens cada 20 minuts, ara presenta greus retards amb aturades contínues i sense informació prèvia, a la vegada que una cancel·lació copiosa del nombre de trens, tot un caos.

I que dir de la connexió ferroviària amb els pobles del nord de la província? Dóna ganes de plorar. Ja el 2008 les Corts van aprovar per unanimitat una proposició no de llei sol·licitant al Govern la creació d'una línia de rodalies fins Vinaròs. Amb posterioritat va ser la comissió de Foment del Senat qui va donar llum verda a un acord similar, però, la realitat és la que és, res de res.

Mobilitat? Sense cotxes? Impossible. Jo, hui he de desplaçar-me a Traiguera. Digueu-me com ho de fer de manera ràpida, còmoda i eficaç? Naturalment amb el meu vehicle. Jo, hui, dia sense cotxes, hauré d'agafar-lo, malgrat això no tindré remordiments de consciència, el meu vehicle, com a mal menor, és híbrid.