Pensat i fet, hem agafat un
rosegó, un tros de pa dur, i hem enfilat les nostres passes cap a l'estany
centenari que el 1914 va dissenyar l'arquitecte Franciso Tomás Traver, mut
testimoni des d'aquell moment del pas del temps i de la transformació del
mateix parc i de la ciutat.
Pensava trobar-me amb un
parc més que recuperat i amb una basseta amb reminiscències modernistes i de
clar estil vienés amb aus aquàtiques diverses, ànecs, algun cigne, peixets de
coloraines..., més encara si considerem que després de la caiguda de rames
d'algun arbre l'estiu passat va realitzar-se una poda i neteja general de
l'arbreda i, si no recorde malament, fa només tres anys que va realitzar-se un
buidatge i neteja a fons de tot l'estany.
Tanmateix, en realitat, el
que he trobat en endinsar-me al parc m'ha decebut per complet. Els plàtans
estant malalts, no fan quasi ombra, la sensació d'humitat i frescor brilla per
la seua absència i, què dir de l'estany? Allò més que "una basseta de
peixets és una bassa de peixots".
Si, és veritat que hi ha
alguns cignes, que estan bruts i semblen malalts, avorrits o resignats. Ni tan
sols s'immuten quan se'ls acosten els xiquets a llençar-los alguna molleta de
pa. També amb paciència pot veure's algun exemplar de tortuga i alguna família
d'ànecs amb "la llocada", però sense fer massa cas del menjar que
se'ls subministra ni de les cridòries i corredisses d'aquells que se'ls acosten
per contemplar-los de prop.
I vet per on, com l'aigua
està tan bruta, no pot apreciar-se de cap manera si hi ha peixets de colorins,
però sí que crida l'atenció i molt, fins i tot arriba a esglaiar que, en
llençar unes molletes a l'aigua, ràpidament uns peixots, alguns d'ells de més
de mig metre de llargs, carpes, llises o barbs, traient més de mig cos fora de
l'aigua, obren la seua bocassa per empassar-se-les. Aquests si semblen tenir
fam i molta.
És una veritable llàstima
que aquest estany, ubicat a la part de l'oest del parc que, per molts anys va
estar oblidat i quasi menyspreat, ara després de l'impuls d'integració que va
aconseguir-se en fer desaparéixer les vies del tren i l'estació, estiga en
aquestes condicions i que, com a mínim no es mantinga amb l'aigua neta, de manera
que si hi ha, puguen contemplar-se els peixets de colorins, que per molts anys
van ser els que van donar-li l'alegria.
L'aigua clara i transparent
brilla per la seua absència i els peixos "del fang" semblen ser els
amos mentre els antics peixets de la basseta ara, no donen cap nota de color,
una veritable llàstima...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada