Agilitat gens àgil...

Àgil és aquell que es mou amb facilitat i desimboltura, que té els moviments ràpids i expedits i, de la qualitat d'àgil, en diem agilitat. Tenir agilitat suposa tenir vivor, destresa, manya, rapidesa... i en aquest temps que vivim, temps de la pressa, aquesta qualitat és molt valorada per tothom, sobretot en aquelles empreses que ofereixen servei i on hi ha competència.

És el cas, sense anar massa lluny, dels bancs. La tecnologia ha fet que en l'actualitat els clients puguem ser "portadors del banc" a la butxaca i, des de les diferents apps del mòbil puguem fer i desfer dels comptes, comprar productes o invertir en borsa, de manera, que cada dia és menys necessària la presència física a les oficines bancàries i, en cas de necessitar "efectiu" també els caixers ens fan el paper que antuvi calia fer necessàriament als interiors de les oficines.

Aquesta agilitat, malauradament, porta com a conseqüència directa l'eliminació de llocs de treball. Tanmateix hi ha coses que encara segueixen requerint el contacte físic, cas per exemple de l'ingrés o cobrament de xecs.

En aquests casos, en són molts els factors que influïxen a l'hora de donar un servei àgil i eficient als clients, per això, algunes entitats financeres tenen un constant interés i preocupació.. o no?, per aconseguir que el contacte directe i les gestions realitzades amb els clients siguen de la màxima satisfacció d'aquells, doncs, d'aquesta manera, es garanteixen la seua fidelització.

En aquesta línia Bankia com a entitat financera nascuda el 2010 per integració de 7 caixes d'estalvis, entre elles Bancaixa, va crear, prompte farà dos anys, un nou tipus de sucursal, "l'oficina ágil", per donar resposta de màxima qualitat i agilitat a tots aquells clients que demanden accions amb atenció més directa, amb un horari continuat i amb un compromís de temps d'estança a l'oficina de 10 minuts per mitjana. A hores d'ara crec en són 6 les oficines d'aquestes característiques que hi ha repartides per tot Castelló.

Per raons que ara no vénen al cas, aquest matí m'he acostat a l'oficina àgil de l'avinguda de caputxins. Serà casualitat però el dispensador automàtic de torn no funcionava i amb coincidència la cua de clients arribava al carrer. Com tenia una mica de pressa m'he desplaçat fins a l'oficina de Cavallers, l'antiga central de bankia, on, vet per on, no hi havia quasi ningú, però, malauradament, allí no es pot fer efectiu el cobrament de cap xec, i molt amablement t'indiquen que acudisques a una oficina àgil, més encara, t'aconsellen vages a la més propera, la de l'avinguda de caputxins. Així que, tornem a començar...

Armat de paciència he girat cua i he desfet les meues passes. Després de més de mitja hora transcorreguda des de la meua primera "visita" a l'oficina àgil i, per descomptat, després de més de 10 minuts de cua, he estat atés, això si, molt amablement pel personal de "la finestreta". Ells i elles són treballadors, no són responsables del desgavell, són sofridors com jo, que han d'aguantar les queixes.

Mentre Rato, Olivas, Acebes, Blesa i 30 exconsellers més del banc, imputats per presumptes delictes d'estafa, apropiació indeguda, falsificació de conters o administració fraudulenta i targetes black, sense tornar els diners i vivint com a "grans senyors".

Records em venen a la memòria de quan érem clients de "la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón", on els clients no érem números, érem persones, i malgrat no oferir-nos tanta agilitat, érem tractats amb més estima pels dirigents.