Va ser un home senzill,
sense majors ambicions que la d'aconseguir el benestar de la família, que no
necessitava massa coses, va ser un llaurador de la Plana, que va aprendre des
de menut de l'escola de la vida, va ser és i serà el meu pare.
La seua partida va suposar
la primera gran etapa dolorosa de la meua vida, perquè va anar-se'n sense poder
dir-li adéu, en el moment menys esperat i sense avís previ. La seua desaparició
física per sempre més, va fer-me madurar de pressa en el moment en què la meua
vida començava a ser encara més feliç, el mateix dia en què el seu segon net
complia cinc anys, crueltats de la vida...
Al llarg d'aquests trenta
anys i en els somnis més profunds, recorde el seu somriure, els seus gestos i
les seues sempre encertades paraules i com m'han servit en tantes ocasions per
a poder arribar a ser la persona que ara sóc i espill on mirar-me per tractar
de reflectir en els meus fills. Cada dia que passa el trobe més a faltar, el
seu buit no ha pogut estar novament ocupat.
Va deixar-me moltes coses i
per damunt de tot el seu nom, Pepe, encara que jo era "pepito" el
fill de Saragossa. Hui, trenta anys després, encara al raval alguns així em
coneixen i d'ell vaig aprendre un bon grapat de coses, a estimar, a ser sincer
a anar en la veritat per davant...
Aquests anys han estat
complicats però des del principi vaig ficar-me un repte demostrar-li que
apreciava l'oportunitat de seguir viu i a la vegada rendir-li homenatge
continuant la seua tasca agrícola, jo que no sabia res de terres..., però estic
segur aquella era la seua voluntat i no sense dificultats encara així ho
mantinc.
El buit de la seua absència no s'ha tornat a ocupar perquè se que continua estant entre nosaltres i ara, trenta anys després, em fa la sensació que, amb el seu alé al nostre darrere, hem pogut superar el gran abisme que va suposar per la família la seua sobtada partida.
Diuen que els fills som una
part dels nostres pares, eixim d'ells i continuem el pal genètic. Tal vegada
per això quan va deixar-nos per sempre sent encara una persona jove, una part
d'ell va empeltar-se en mi , estimes i
frustracions i m'han acompanyat al llarg de la vida i estic orgullós de ser
part d'ell; viuen en mi els records d'aquell que tenia resposta per tot... Hi
ha tantes coses que no et vaig preguntar... que en massa ocasions encara ara
m'he d'imaginar la resposta.
Recorde la seua manera
d'escoltar, sense interrupcions, sense presses i després recorde com amb poques
paraules em donava el consell que necessitava, un consell senzill, evident, una
resposta que sempre havia estat allà però que jo no la sabia percebre.
Gràcies
"Saragossa" per la teua vida, pel teu exemple, pel teu respecte i per
la teua estima. Vas ser un bon home, treballador i entregat per tirar endavant
la teua família, lamente no haver tingut més temps per dir-te-ho, trenta anys
han passat i de segur, uns altres trenta passaran seguint recordant-te, fins el
nostre darrer retrobament…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada