El galliner...

Llegint i escoltant les notícies més recents relacionades amb l'àmbit local i autonòmic, no puc més que pensar en què el galliner està revolt. Resulta que ahir la sensatesa i el sentit comú sembla van absentar-se de la sessió plenària que a partir de les 10 del matí van celebrar les Corts Valencianes en la sessió de control al President Puig, tensant-se durant el torn de preguntes del PP davant les respostes donades per les Conselleres de Sanitat i Justícia en relació a l'anterior gestió del diputat Zaplana acusant-lo de fer contractes a dit amb la Púnica i de l'acusació indirecta a la diputada Sansegundo de la crema de documentació en Ciegsa, fet que va desencadenar l'airada protesta en la bancada del PP i la intervenció de la síndica Bonig a qui, inicialment, el president Morera no va concedir la paraula. Amenaces, acusacions i insults van ser els protagonistes d'uns moments tensos. El galliner novament estava revolucionat...

I és que quan el galliner entra en revolta, les gallines van a la seua i el gall passa a ser mut, sord i ronc i el soroll del mateix galliner tot ho pertorba. És l'hora de les venjances entre iguals, és el moment en què una gallina protesta perquè el gall la xafa, és el moment en que la gallina vol ser gall o vol situar-se al pal més elevat mentre una altra s'oposa al fet que aquella ocupe el lloc de privilegi, és tot un guirigall...

La confusió generada per "ses senyories", pels representants del poble Valencià, reunides al Palau de Benicarló, tots parlant al mateix temps, sense escoltar-se, increpant-se els uns als altres, escridassant-se descortesament i acusant-se fins i tot de "mafiosos", pot, fins i tot, acabar als tribunals. Preocupant, molt preocupant l'actitud d'uns i també dels altres. Sr. Morera, de Vosté depén no caure en els paranys...

I si al matí la tensió va centrar-se al saló central del Palau dels Borgia, a la vesprada va traslladar-se a la sessió del plenari de l'ajuntament de Castelló que es celebrava a la casa consistorial. En aquesta ocasió els motius eren diferents però les conseqüències van resultar quasi calcades, més del mateix, un doble confrontament PP i Govern, en aquest cas municipal, per qüestions d'ús de la llengua i de la possible eliminació o reubicació de la Creu del Ribalta.

Novament el galliner va esvalotar en el moment en què, sense estar permés, una dona present entre el públic va aixecar la seua veu per donar les gràcies al regidor del PP senyor Pérez per fer la seua intervenció en castellà, amb un "gràcies" contestat per aquell que, va ser censurat pel senyor Garcia, portaveu de Compromís, mitjançant un tweet, retret pel regidor del PP en la seua següent intervenció i provocant que, per al·lusions, el regidor Garcia, isquera a matisar que "mentre el PP riga les gràcies per les queixes en l'ús del valencià, el problema de la llengua no tindrà solució al nostre País.

I aquest fet, només va ser l'aperitiu, el gros de la revolta del galliner va venir en el punt del despatx extraordinari en què es tractava la moció presentada pel PP i recolzada per Ciutadans per què la Creu del Ribalta es mantinguera en aquell lloc, tema que més va tensar la sessió i en el que el públic dividit evidenciava la seua postura amb aplaudiments en acabar les intervencions dels diferents regidors, obligant a l'alcaldessa a recórrer al reglament del plenari per recordar que no podien fer-se cap tipus de manifestacions d'aprovació o reprovació per part dels assistents.

El galliner continuava revolt. Mentre des de l'equip de govern s'insistia que la Creu és símbol d'exaltació de la dictadura, des del grup popular s'instava a reconsiderar la postura. Frases com "cal complir la llei" o "Vostès confonen amnistia en amnèsia" d'un costat o "recorden que la persecució religiosa és un delite d'odi" en un altre, van portar com a conseqüència que, novament, el plenari fóra interromput per uns instants per un dels assistents que, amb advertències i amenaces, va abandonar el saló de manera enèrgica. Trist, molt trist...

Al matí a les Corts i a la vesprada a l'Ajuntament, al matí a València i a la vesprada a Castelló, van viure's uns minuts surrealistes amb els respectius galliners cloquejant pels quatre costats, embolicat en un revol considerable i infantil que, estic segur, no beneficia, ara ni mai ningú.