La pràctica totalitat dels
mitjans de comunicació locals, ja siga premsa escrita, ràdio, mitjans
electrònics o digitals, es fan ressò en el dia d'avui de l'aprovació de la
proposta de la Presidenta del Patronat de Festes, d'incoació d'expedient
disciplinari per part del Consell Rector del Patronat de Festes contra el
President de la Junta de Festes de Castelló, en relació a una sèrie de fets
dels quals pogueren derivar-se responsabilitats civils per infracció de les
disposicions dels Estatuts del Patronat.
D'acord amb els Estatuts de
l'Organisme Autònom Local "Patronat Municipal de Festes de Castelló de la
Plana" el Consell Rector és el seu òrgan superior (art 6é) i està format
per 12 persones ( Regidor/a de Festes, vicepresident/a del Patronat, 6 vocals
designats pel Ple de l'ajuntament a proposta dels grups polítics municipals i 4
en representació de l'assemblea, nomenats per aquella, a proposta del president
del Patronat (l' alcaldessa segons l'article 20é).
Segon informe emés per la
Secretaria General del Ple, la Junta de Festes i al seu capdavant el President
és el màxim òrgan de col·laboració i suport del Patronat, recaient en el
Consell Rector la competència sancionadora dels Ens lligats a les festes,
prèvia tramitació de l'oportú expedient, sent per tant aquestes 12 persones,
membres del Consell Rector, qui havíem de votar la conveniència o no, de tirar
endavant la proposta d'incoar expedient al President de Junta de Festes per
analitzar els fets presentats.
Cal dir que formar part del
Consell Rector no suposa cap contraprestació econòmica, per la qual cosa,
l'assistència a les sessions tot i ser molt necessària i moralment
imprescindible mai pot ser obligatòria. Aquesta circumstància va fer que en la
sessió d'ahir foren 3 les absències, 1 d'un representant polític i 2 de les
persones ratificades per l'assemblea. No em correspon a mi jutjar si els motius
eren més que suficients i menys encara el que allò va suposar de cara a la
resta de membres, i les interpretacions diverses que es podien fer d'aquelles
absències.
Dels 9 vots emesos, 5 van
ser favorables a l'apertura de l'expedient, 3 van ser en contra i va haver-hi
una abstenció. Els tres vots en contra van ser dels representants del PP i de
Ciutadans, per raons diverses, l'abstenció va ser d'un dels membres proposats
per l'alcaldessa, i els 5 vots favorables van correspondre als 2 del PSOE
(Presidenta i representant del seu grup polític), els 2 de Compromís
(Vicepresidenta i representant del seu grup polític) i el vot de l'altre membre
proposat per l'alcaldia i ratificat per l'assemblea. De manera que, per majoria
simple "va aprovar-se" l'apertura d'expedient.

Vam -perquè jo vaig ser un
d'ells-, tenir l'honor de ser proposats des de l'alcaldia i ratificats per
l'assemblea, de la mateixa manera que hagueren pogut ser triades i ratificades
o no, altres persones pertanyent a la resta de col·lectius festers, per exemple
als grups de ball, cases regionals o confraries religioses, per citar alguns
dels que també segons els estatuts disposen d'assembleistes.

La realitat és que dels 4
membres proposats per l'alcaldessa i ratificats per l'assemblea que mai han
estat ni candidats ni elegits pels col·lectius als quals pertanyen i, per tant,
mai hem format part del Consell Rector en representació de cap col·lectiu
concret, sinó a títol personal, 2 no van assistir i els altres 2 vam votar en
nom propi, sense representar ningú, malgrat que, tal vegada, l'abstenció d'un
membre puga coincidir amb el pensament majoritari d'aquell col·lectiu al qual
pertany, i el vot favorable de l'altre a l'inici de l'expedient no coincidisca
amb el que puga pensar la Junta directiva del col·lectiu al qual forma part, en
aquest cas la Federació de Colles.
Aquest malentés o
desinformació dels mitjans de comunicació va obligar a la Junta directiva de la
Federació de Colles a emetre un comunicat aclarint que el meu vot no era
representatiu de la Federació.

No espere rectificacions,
els mitjans "quan fiquen la pota" els hi costa traure-la, malgrat que
sempre hi ha excepcions; si ho comente, és per evitar malentesos, i com diuen
al meu poble, quan més clar, més amics i a cadascú el que li corresponga.
Faig vots que, pel bé de la
feta, aquest embolic acabe el més aviat millor i, a la fi, tot quede, i mai
millor dit, "en fum de canya"; de totes maneres no hi ha mal que cent
anys dure...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada