"Magdalena" explicada...

Tanquem hui el primer cap de setmana llarg de festes. Trilogia de dies on la tradició pren el màxim protagonisme: Mitologia, història, comarques, pobles, la ciutat, el Pregó... la romeria i tornà en record d'aquells que iniciaren aquella meravellosa aventura de passat, de present i de futur que és Castelló, la desfilada de penitents i gaiates, quaresma, devoció, llum, festa. I hui futur, xiquets i cultura.

Ningú estima allò que no coneix, més encara ningú viu allò que no coneix i estima. Només coneixent es pot apreciar tota la bellesa. Per això tanquem la trilogia reflexiva d'aquest inici magdalener, amb una tercera pota per assolir l'equilibri. A la Magdalena "diversa" del passat divendres i a la Magdalena "diferent" d'ahir diumenge, li afegeix hui la Magdalena "explicada".

I no, no vaig a contar-vos la història de la nostra benvolguda ermita, si més no, voldria parlar-vos d'un acte que des de fa 30 anys se celebra ininterrompudament la vesprada del dilluns de Magdalena. Un acte del programa oficial fester que ha arrelat i molt dins la setmana gran i que, a més a més, no suposa cap despesa econòmica per la Junta de Festes ni pel Patronat.

Supose que ja l'haureu endevinat. Efectivament estic parlant de la "Pujada al campanar" que tot i tenir el nom de "pujada" és molt més que un ascens des del terra fins a la terrassa del nostre estimat "fadrí de la Vila".

I és que, pujar al campanar és relativament fàcil, només cal tenir bones cames i ganes, la resta ho facilita l'ajuntament al llarg de l'any, però "conèixer-lo" mentre es fa la visita, això ja és un altre cantar.

I com deia abans, si puge i baixe però no arribe a conèixer-lo, aleshores no estic fent una visita, estic fent un descobriment, estic donant resposta a una curiositat; però per arribar a estimar-lo, com dèiem a l'inici cal conèixer-lo.

Són moltes les persones que gaudint de les explicacions en cadascuna de les estances del campanar, des de la porta fins al xapitell, arriben a la "cua" amb una intenció i en baixar aquella intenció inicial ha canviat, i de la ximple curiositat es passa a despertar el cuquet de l'estima i és que les festes, la Magdalena, també és cultura explicada i les vivències s'amunteguen a les retines i al pensament, de manera que mai més tornaran a xafar aquella plaça i l'ombra del campanar amb la indiferència que, tal vegada, ho havien fet fins aquell moment...

No vull buscar ni atribuir mèrits a ningú però, trenta anys fent aquesta tasca tots els dilluns de la Magdalena han propiciat un coneixement prou exhaustiu de l'emblemàtic edifici per dues o tres generacions, doncs aquells que eren joves quan allà pel 1989, han continuat pujant després amb els fills menuts i ara ho fan ja amb els nets, de la mateixa manera que alguns d'aquells Pixavins que van començar a fer les diferents explicacions, ara ho continuen fent 30 anys després, acompanyats també per una nova "saga pixavinenca" que també se senten orgullosos de ser continuadors d'aquesta ja tradició de la vesprada del dilluns de magdalena.

Així que ja ho sabeu, animeu-vos i a descobrir el nostre campanar, allí us epserem a aquells que no hageu pujat mai per iniciar-vos i als de sempre per descobrir nous racons…