Magdalena" banyada...

 Ningú ho volem, les nostres són festes per viure-les al carrer i si el temps no acompanya, la festa no desapareix però queda molt deslluïda.

Vam tenir una romeria passada per aigua, han perillat alguns actes al llarg de la setmana i malgrat que ahir al matí va fer un dia esplèndid, i els actes programats van desenvolupar-se d'acord al programa, la segona part del dia, i amb ell la part "més oficial de l'ofrena", va haver de fer-se improvisant sobre la marxa.

Tenir les festes lligades a la quaresma i celebrant-se aquesta a la fi de l'hivern presenta el risc de tenir un temps variable, i aquesta 74 edició festera, aquesta setmana del 2018, està demostrant i fent realitat la imprevisibilitat de l'oratge i tirant per terres les més optimistes previsions.

Una vegada consolidada la doble sessió matí-vesprada, l'ofrena d'ahir havia de ser una de les edicions més lluïdes, però la pluja va fer la guitza. La Junta de Festes havia preparat amb mim la confecció del panell com a homenatge al recordat i enyorat pintor Lorenzo, però no tots van poder desfilar, malgrat que tot i ser passada per aigua, van ser centenars els castellonencs que, paraigües en mà, van complir la tradició.

Però no, fins i tot ficant bona cara, les nostres festes amb pluja i vent, amb allò que anomenem popularment "mal l'oratge", no són el mateix. Podem dir que l'ofrena va salvar-se amb dignitat, deixant imatges curioses de paraigües oberts i impermeables.

Quan la pluja va començar a espurnejar va haver-hi moments d'incertesa i el desànim va fer acte de presència entre els veïns que s'havien acostat a l'esplanada de la basílica, i sobre la marxa, canviar el guió. OFRENA.

I no tan sols l'ofrena, altres actes de la vesprada van haver de reconduir la seua programació. Colles, Comissions, grups de ball, bandes... tots mirant al cel per prendre decisions, i és que les festes i més encara els actes d'aquest darrer cap de setmana són per viure'ls al carrer.

Fa falta la pluja a la nostra terra, al nostre terme, i la pluja en qualsevol altre moment seria considerada una festa, però la frase més escoltada la vesprada-nit d'ahir no era altra que està: "tants dies que hi ha a l'any per ploure i ho ha de fer justament hui". I és que a Castelló pluja i festa no lliguen gens ni mica.

És veritat que la pluja va fer que s'aturara una miqueta el ritme de la vesprada però no va poder reprimir les ganes de passar-ho bé i tot i amb els carrers banyats a la fi la resta d'actes del dia sembla van poder realitzar-se amb relativa normalitat i el ritme, el soroll i la diversió va omplir casals, envelats, places i carrers i veïns i forasters vam poder tornar a casa, alguns a hores d'ara encara estan esgotant la festa, satisfets i orgullosos d'una ciutat que, al mal temps, sempre posa bona cara.

I demà es preguntava la gent? Doncs demà, hui, més. La ciutat tornarà a ser de tots i clourem unes festes millorables, si, però amb seguretat, unes grans festes, ploga poc, ploga molt o faça un sol que bade les pedres.