"Magdalena" diferent...

 En el darrer post parlava d'una Magdalena diversa, hui ho faré des d'un altre prisma més personal, al que les circumstàncies m'han portat a viure en aquest 2018, un primer cap de setmana de Magdalena... diferent.

I és que la vida pega moltes voltes i ara, la situació familiar demana una altra disposició, presenta unes altres exigències que, fan, han fet, que tant el Pregó de la vesprada d'ahir com la Romeria de hui, hagen estat totalment diferents de com era el meu costum viure aquestes manifestacions fins ara.

El Pregó d'ahir va ser especial, diferent i únic i irrepetible. Vaig tenir la immensa sort de rebre primer a casa al Pregoner o sequier Major 2018, Salvador Ramos qui va tenir la delicadesa de dedicar i cantar el primer Pregó de la vesprada a ma mare, que també per primera vegada i per molts anys no va poder presenciar la cavalcada en directe, a peu de carrer, havent-la de seguir "per la tele". Tot un luxe i augmentat amb la presència i estima envers la seua persona i la resta de la família d'una altra persona important en aquests moments, l'Honorable Conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana, el més que amic Vicent Marzà.

El fet de poder acompanyar després al llarg de tot el recorregut de la cavalcada al Pregoner, al seu costat, d'estar pendent de les seues necessitats, va suposar també a més a més d'una nova forma de viure el Pregó, poder presenciar en lloc privilegiat la immensa estima i respecte dels castellonencs envers els versos del poeta i com l'emoció embargava per moments l'alcaldessa de la ciutat en escoltar-los a peu de tribuna. Una emoció transmesa a tots els que allí estàvem presents.

I si ahir va ser el Pregó, hui li ha tocat el torn a la Romeria. No recorde quin va ser el darrer any en què no vaig anar a la romeria, que no vaig fer l'anada i la tornada de manera íntegra, però enguany no ha pogut ser. Veure la ciutat deserta, veure els carrers buits el matí de la romeria m'ha donat una sensació estranya, augmentada si voleu una mica més pel color del cel i la fina pluja. En aquests moments, a meitat de matí, sembla que em falta alguna cosa, sembla que Castelló no siga el Castelló de sempre, és aquesta una sensació diferent...

Les festes no han fet més que començar, és veritat que el primer cap de setmana és molt intens, però resten encara molts dies per poder gaudir i viure la festa. Ens organitzarem una mica i tot i que per nosaltres, de moment, serà una Magdalena diferent, intentarem viure-la al màxim, pel que hem segut i pel que ara som, aprofitant les poques hores de les quals podrem gaudir.

A hores d'ara s'està teixint al meu interior una sensació estranya, com una xarxa de sentiments i emocions sorgides del que estic vivint i del que he deixat de viure en aquestes darreres hores, De moment, aquesta situació actual mai imaginada, està servint d'una banda per a intensificar amistats, i per l'altra, per conèixer una altra cara d'una ciutat hui desplaçada de bell nou als seus orígens...

Malgrat no poder fer allò que em plauria, de segur que al llarg de la setmana trobaré més d'un forat per fruir la festa i sentir-me membres d'una col·lectivitat, malgrat que haja de viure una Magdalena diferent...