Danzón: beguda refrescant.

És evident que per allò de la calor, els gelats comparteixen el protagonisme estiuenc amb les begudes refrescants. I de la mateixa manera que cada temporada els gelaters ens sorprenen amb nous productes de sabors sofisticats, també si ens detenim davant les prestatgeries de les begudes refrescants de qualsevol tenda, super o gran superfície, els nostres ulls faran papallones tractant d'abastar la gran quantitat de pots i ampolles de diferents marques, colors i sabors que el comerç fica al nostre abast.

A les més tradicionals i conegudes, majoritàriament d'origen i patent internacional, per efecte del bombardeig propagandístic en tot tipus de mitjans, cas de la més que coneguda Coca-Cola, Pepsi, Fanta, Trina, Aquarius, Gatorade, Sprite, Schweppes, o Red Bull, tracten d'obrir-se pas, amb més o menys fortuna, d'altres com Sunny, Aquarel, Minute maid o Lemonaid+ que fins i tot s'anuncien com "més saludables".

I és que segons una recent publicació els espanyols consumim més de 2.000 milions de litres a l'any d'aquests refrescos amb unes despeses superiors als 1.600 milions d'euros, o el que ve a ser el mateix, 46 litres per persona i 35 euros per any, la majoria, ara, als mesos de l'estiu.

I malgrat que el consum no ha parat de créixer, l'evolució de marques i fabricants ha anat disminuint. No fa encara massa anys, 60 o 70 a tot estirar, eren moltes les empreses familiars que en múltiples localitats elaboraven a més a més de llimonades i sifons, també refrescos, tot i que aquests, van nàixer a les farmàcies i com a medicina, i va ser després quan alguns particulars van llançar-se a la seua fabricació.

I així i de la mà d'una fàbrica de llimonades i sifons, "Rosa Noviembre", arriba a Castelló a la segona meitat de la dècada dels 40 del segle passat, la beguda refrescant més important del moment: Danzón.

Un producte registrat per Enrique Ribas, "un llimonero" de l'Hospitalet del Llobregat que, enviava "el preparat" i la fórmula als empresaris de les diferents zones geogràfiques, perquè aquests, amb 40 grams de xarop per ampolla pogueren fabricar el refresc i, a partir de 1950, facilitar "l'extracte" amb sabors a llimona, cirera, taronja, pinya i préssec, i inicialment també es feia amb sabor a menta, en ampolles de litre i mig, per fabricar després de l'addició dels productes corresponents, 100 caixons de 24 ampolletes de refresc i que, suposaven pel fabricant de Castelló unes despeses de 975 pessetes.

Resulta molt curiós si mirem l'hemeroteca del diari Mediterraneo de l'estiu de 1948, com trobarem xicotets anuncis de l'empresa Rosa Noviembre, fabricant a Castelló del refresc Danzon, convidant a tastar-lo, anuncis que no arriben a ser tan espectaculars com els apareguts en diaris de la mateixa època i de tirada més important, com és el cas de La Vanguàrdia, on se'l qualifica de "refresco delicioso y agradable por su aroma y sabroso paladar".

Fins i tot Luis Romero Pérez el boxejador més important el País als inicis dels 50, es prestà per "anunciar" en reclams publicitaris. ,de la mateixa manera que en l'actualitat ho fan cantants o futbolistes, els reclams publicitaris, que aquella era la seua beguda predilecta abans de pujar al ring.

No vaig tastar-lo mai, tal vegada el Danzón desapareguera abans que jo tinguera possibilitat de provar-lo. Tot i això recorde altres productes que també després d'un èxit efímer, o bé van desaparèixer del mercat, i ara només perviuen a la memòria, o bé, la seua, és una de distribuciô testimonial, cas de la sarsaparrella, "la sarsa", feta amb extracte de l'arrel de la planta "smirla aspera" afegint-li mel, sucre i aigua carbonatada.

Hem de passar la calor com es puga, hidratar-nos és bàsic. Els gelats i les begudes fredes són les temptacions i malgrat que cal deixar per a ocasions puntuals les orxates, els gelats, els granissats i les les begudes ensucrades, hui no he pogut resistir-me i entre “traguet i traguet” d’un refresc modern, bio, que es  defineix com d’aigua i llimona i una fulleta de menta, el passat es  torna a fer present.