Animals al cementeri...

És sabut que hi ha moltes ciutats en què un dels seus atractius turístics es troba als cementeris. Fins i tot el Consell d'Europa, organització destinada mitjançant la cooperació a promoure un espai jurídic i polític europeu, és partidari d'impulsar l'anomenat genèricament turisme de cementeris entre els països del vell continent.

Així, per exemple, el cementeri jueu de Praga, el Staglieno de Gènova, el Pere-Lachaise de París, el Mount Jerome de Dublin o el Highgate de Londres, bé poden meréixer una visita pel seu interés cultural o històric. Tot i això, també crida l'atenció dels visitants d'alguns d'aquests i altres cementeris, la important població de gats que viuen entre les tombes, especialment en els de París i Londres.

La raó és molt senzilla i fàcil d'entendre. Els cementiris proporcionen als gats un lloc tranquil, silenciós, amb amagatalls i lliure d'humans que els molesten. Allí ells es troben en pau i poden viure a plaer, sense ningú que els pertorbe.

Ací, més a prop, no fa massa temps vaig llegir que al Cementeri General de València, hi viu una colònia de gats de carrer, la més gran de la ciutat, amb més de dos-cents exemplars i que, fins i tot, són cuidats i alimentats diàriament per un grup de voluntaris.

També a Castelló, i sobretot al cementeri de Sant Josep, sense arribar a ser una colònia nombrosa i estable, des de fa una llarga temporada, podem trobar-nos amb més d'un gat quan anem a visitar els nostres difunts. Ho saben ben bé els treballadors del recinte.

La fallida i posterior anul·lació del que va ser el projecte estrella d'Alberto Fabra com a alcalde, el PAI Mestrets, va propiciar primer l'abandonament de les terres i habitatges dels llindars del cementeri i, posteriorment, l'arribada del barraquisme a la zona i l'ocupació il·legal de masets abandonats, la qual cosa va facilitar no tan sols l'augment de la població gatuna, si més no també, l'aparició dels anomenats porcs vietnamites que en més d'una ocasió s'han vist campar ben a gust entre els solars abandonats, no arribant a accedir al cementeri de pur miracle.

Ara, hui mateix, m'assabente que des de fa algun temps, un gall i 5 o 6 gallines, es passegen pel quadre situat a la dreta de l'entrada principal del cementeri, al costat del cementiri civil. Sembla que són "propietat" dels veïns del poblat de barraques que ha pres possessió dels antics Vivers Molina, a tocar del mur oest del cementeri i que els animals es colen per les reixetes dels desaigüe i, per més que els empleats del cementiri els facen fora del recinte, les aus tornen una vegada i una altra.

No sé si el gall i les gallines arriben a conviure amb els gats, o si els uns toleren la presència dels altres, ho dubte, ja que cada animal té la seua pròpia personalitat i caràcter, però és cert i s'ha dit en més d'una ocasió que les gallines són, per la seua intel·ligència, en realitat com uns gats o gossos emplomats.

Si l'existència de barraques en aquell indret i la precarietat en la manera de viure dels ocupants, per la insalubritat i perill que comporta, és motiu de comentaris i preocupació entre els visitants del cementeri, ara cal afegir la mala imatge que donen el gall i les gallines passejant-se entre les sepultures.

Cal ja una actuació contundent per erradicar el barraquisme i acabar amb els animals solts. Des de la regidoria de cementeris en particular i des del govern municipal en general cal prendre mesures; no és presentable permetre i mantenir aquesta situació en una ciutat, la nostra, que vol ser moderna i actual.