Sense sentit.

És ben sabut i a la vegada lògic que els ingressos de les diferents cadenes de televisió que podem sintonitzar amb els nostres aparells provenen de les emissions dels anuncis, i que els costos d'aquests per les diferents empreses anunciants varien en funció de l'horari de la seua emissió.

D'altra banda, també és fàcilment comprovable com hi ha anuncis que són més continus i repetitius en certes èpoques de l'any, és el cas, per exemple, dels gelats, les cerveses o els aparells d'aire condicionat a l'estiu o les joguines, els torrons, el cava i la loteria a l'hivern, al costat d'altres que podem considerar clàssics, que s'anuncien tot l'any, però que ara, en arribar aquestes dates prenadalenques, augmenten la seua difusió, cas dels de pizzes i hamburgueses , viatges o aquells que són l'objecte i centre del meu comentari d'avui, els perfums, les colònies. És veritat que en aquests anuncis de perfums apareixen un munt de cares famoses.

Marques com Dior, Chanel, Prada i companyia compten amb els més grans com a rostres publicitaris per promocionar les seues fragàncies, ja siguen actors, actrius, top models o cantants. També tot i que no hi ha dos iguals, tots tenen el mateix objectiu: transmetre'ns la sensualitat de la fragància, els efecte càlid, seductor o elegant.

I per aconseguir-ho els spots generalment representen les diferents facetes d'una dona, home o parella, ja siga la sensualitat, la racionalitat, l'emoció i la força o fins i tot la intimitat i la grandesa, mitjançant unes imatges i uns diàlegs, tractant de captar la nostra atenció en vint o trenta segons amb una història impactant.

Així les imatges ens mostren des d'una senyoreta ballant en una sala com si estigués en èxtasis, o una dona que sembla esforçar-se per trobar temps per a tot i per a tothom, o aquella que recorre els carrers d'una coneguda gran ciutat amb la seua moto, fins a buscar l'amor com a inspiració, passant per aquell en el que ella sedueix l'actor, cosa que se suposa que mostra l'efecte eròtic de la fragància.
Però i els diàlegs? Això quasi en tots els anuncis és un sense sentit.

Anit, vaig tornar a comprovar-ho. En poc més de mitja hora i en una mateixa cadena, vaig veure set anuncis de colònies en aquest ordre: Idole de Lancome, The scent d'Hugo Boss, Miss dior de Dior, For her de Narciso Rodriguez, Ginza de Shiseido, My way d'Armani i "K" de Dolce-Gabanna i, en tots, si en tots, els diàlegs a més a més de ser breus i amb tonalitat xiuxiuejant, eren en alguna llengua estrangera, majoritàriament francés i anglés; real però inversemblant, difícil de creure, sense sentit...

Si el diàleg ha de ser l'objectiu principal que inspire la sensació de desig necessari per a voler tenir aquest o aquell altre perfum al cos i que es convertisca en l'aroma personal, anit vaig poder comprovar, tot prestant especial atenció, que les frases o oracions que escoltava eren totalment incomprensibles i totalment inútils per convéncer a la gran majoria d'espectadors televisius que la fragància que s'està venent és la ideal per a qualsevol ocasió i que reflecteix l'essència de la seua personalitat envers el context que l'envolta.

No sé si a les cadenes televisives d'altres països hi haurà anuncis de perfums, de colònies, supose que sí. I aleshores em pregunte, en quina llengua s'emetran els diàlegs? En francés a França? En anglés a Anglaterra?, o tal vegada, en aquells països s'emetran en castellà?

No amics, emprar diàlegs amb termes anglesos o francesos, com si les coses en ser descrites en francés o anglés tingueren més valor, no és beneficiós per ningú, és un sense sentit.

I així ho va entendre fa uns pocs anys la RAE promovent una campanya contra la invasió de l'anglés a la publicitat per reivindicar l'ús de l'espanyol en aquest àmbit, anunciant el llançament dos nous productes gratuïts pel consumidor: la colònia "Swine" i les ulleres de sol amb "blind effect".

Aquells que els van sol·licitar es van trobar en rebre'ls que "Swine", era un perfum el nom del qual en anglés et diu que fa olor de porc, però, com estava en anglés, et fa olor de swine, i les ulleres també complien allò que la publicitat prometia: un "efecte cec" que impedia veure res.

Però sembla que no hem aprés res... Forasters vindran que de casa ens treuran.