Sentències.

Del llatí "sententia", és una impressió o opinió que una persona defensa o sosté. El terme és utilitzat per fer referència a la decisió dictada per un tribunal o jutge; per tant deriva d'un procés judicial. Una resolució què posa fi a un procés amb la finalitat darrera de solucionar definitivament un conflicte.

Tot i això, la sentència no queda mai ferma o "executoriada", fins que siga confirmada en finalitzar totes les instàncies de revisió, mitjançant els recursos aplicables establerts a la llei. Quan la sentència definitivament és ferma es considera que hi ha "cosa jutjada" i el cas,objecte de la mateixa no pot ser reobert, llevat de circumstàncies excepcionalíssimes.

I si jo, que no entenc massa d'advocats, jutges i sentències parle hui d'aquests assumptes és perquè, com passa sovint, la casualitat ha volgut que hui 13 de novembre dos notícies, separades 131 anys en el temps, prenguen protagonisme al nostre poble i, tant la d'abans com la d'ara, anaren en boca del veïnat.

La primera publicada tal dia com hui de l'any 1890, sentència en relació amb el judici oral celebrat a l'Audiència de Castelló, amb motiu d'una querella interposada pel catedràtic de la Universitat Central i Gran Orient de la Maçoneria espanyola, el senyor Miguel Morayta, contra el senyor Wenceslao Balaguer, vicari de la Sang i director de la revista catòlica "la Verdad", amb motiu d'injúries i calúmnies proferides en aquella publicació contra la societat maçònica. Sentència que va acabar sent absolutòria per als acusats havent-se, els querellants, de fer-se càrrec de les costes declarades d'ofici.

La segona feta pública aquests dies, novembre de 2021, i de la qual tenim notícia els veïns per diverses informacions aparegudes als mitjans de comunicació, fa referència a la resolució del judici celebrat a les darreries d'octubre del 2020, en relació a la demanda interposada el maig del 2018 per l'expresident de la Junta de Festes de Castelló, el senyor Juan Vicente Bellido, contra l'ajuntament de la ciutat, sol·licitant fóra declarada la nul·litat de l'acord del seu cessament i destitució com a president de la Junta de Festes, demanant es restituïra el seu honor, en considerar que corresponia a l'Assemblea General de Festes, en tot cas, proposar el seu cessament.

Segons informació llegida a un dels diaris locals,dos anys després del judici, el jutge del contenciós administratiu número 1 de Castelló, acaba de dictar sentència a favor de l'ajuntament, avalant la decisió i condemnant al senyor Bellido a pagar les costes del procés amb un límit de 1000 euros, argumentant-se que l'Assemblea General de Festes no és un òrgan decisori, sent el Consell Rector del Patronat de Festes qui, tal com ho va fer, tenia la potestat de prendre la decisió del seu cessament.

Crec que van ser en el primer cas, finals del segle XIX, els jutges senyors Esteve, Aubau i Cardona i en el cas actual el magistrat senyor Yuste, els qui davant els recursos interposats pels senyors Morayta i Bellido contra el director de "la Verdad" i contra l'ajuntament respectivament, van i han considerat que les demandes no podien ser acceptades.

El compliment de les sentències és una obligació ineludible, que no deu fer distincions en funció de la persona o entitat responsable d'executar el que elles ordenen, per la qual cosa estic convençut que prendre una decisió del tot imparcial no deguera ser gens fàcil ni abans, ni tampoc ho haurà estat ara.

Tal com va passar fa més de 130 anys amb relació a les possibles ofenses contra la societat maçònica que no va ser objecte de delicte, acabant així amb la polèmica, també en el cas de la destitució del senyor Bellido espere que haja quedat aclarit el conflicte.

Problemes legals a la ciutat sempre hi ha hagut. Una dita popular diu: "Si hi ha vida hi ha dificultats", però sempre aquestes quan han arribat al jutjat s'han resolt de manera lenta però encertada. Hui la casualitat ha volgut que coincidiren dues sentències. Si la primera, vista des de la distància temporal, considere va estar encertada, espere que la segona, pel bé de tots, també ho siga, i el senyor Bellido , i l'Ajuntament, sense rancúnies ni excessius protagonismes prenguen nota del que ha dit la justícia. Temps al temps...