Va ser el 1810 quan ocupant el tron d'Espanya l'intrús Jose Bonaparte va dividir-se la geografia territorial espanyola en 38 prefectures, a l'estil de les establertes a França. El territori castellonenc s'incloïa en la prefectura de l'Ebre i subprefectura de Tortosa. Un destarifo, una divisió, que mai va entrar en vigor.
Amb el retorn al tron de
Ferran VII i la tornada al sistema de govern absolutista, el territori nacional
en 1817 es divideix en intendències i consolats, 42 en total que pretenien
racionalitzar el sistema administratiu substituint el complex sistema de
demarcacions i institucions.
Amb l'alçament de Riego el
1820 i l'impuls d'un estat lliberal, el gener de 1822 les Corts aproven una
divisió provincial en 52 províncies, amb criteris de població, extensió i
coherència geogràfica, apareixent per primera vegada Castelló com a tal
província i Castelló de la Plana com a capital.
Immediatament, després de la
mort de Ferran VII el 29 de setembre de 1833, la regent Maria Cristina de Borbó
va emprendre una reforma de gran envergadura, que a la fi seria la definitiva:
la divisió d'Espanya a províncies i regions.
Va ser el seu secretari d'Estat de
Foment, Javier de Burgos, qui va crear un Estat centralitzat, dividit en 49
províncies i 15 regions. Un projecte semblant al de 1822 amb alguns canvis de
nom de la província en canviar el nom de la capital, tot i que quatre van
conservar les seues antigues denominacions: Navarra, amb capital a Pamplona,
Àlaba amb Vitòria, Guipúscoa amb Sant Sebastià i Biscaia amb Bilbao.
Aquest sistema de
distribució geogràfica, és posteriorment assumit tant per la Primera República
Espanyola de 1873, com per la Segona de 1931, per la Dictadura de Franco de
1939 i per la Monarquia Constitucional de 1978, malgrat que la seua acceptació
i divisió mai ha estat unànime, només cal recordar que encara que les dues
darreres Constitucions la del 1931 i la del 1978 sí que donaven suport a
aquesta distribució, el Projecte de Constitució Federal de 1873 no donava
suport a aquesta divisió.
Malgrat aquests entrebancs,
a hores d'ara, podem afirmar que les províncies definides el 1833 continuen
sent, d'acord amb la Constitució Espanyola del 1978, peces bàsiques de
l'organització territorial d'Espanya, base de les circumscripcions electorals i
les unitats de què es componen les comunitats autònomes.
Hui estem de celebració,
Castelló província compleix 188 anys, quasi dos segles en què les
transformacions han estat més que evidents, des de l'evolució demogràfica,
passant d'uns aproximadament 250.000 habitants a vora 590.000, amb un
transvasament poblacional continu des de l'interior muntanyenc a la franja
litoral, als canvis territorials en els 6.600 quilòmetres quadrats de la seua
superfície.
En l'actualitat ens trobem al costat de poblats com Les Alberedes, Saranyana, Bibioj o Jinquer, que han anat desapareixent com a tals en quedar deshabitats i malauradament abandonats, d'altres que han aparegut per disgregació de pobles veïns, cas de Vall d'Alba, Alqueries o Sant Joan de Moró, i un cas especial, Gàtova, que fins a l'any 1995 formava part de la província com a poble de la comarca de l'Alt Palància i que per petició del veïnat va passar a formar part de la comarca del Camp de Túria, i, per tant, de la província de València.
Castelló, una terra, la
meua, plena de contrastos conformada, ara per ara, per un total de 135
municipis i que malgrat les dificultats que alguns travessen, contribueixen a
fer gran el projecte col·lectiu, mantenint les arrels, les tradicions, el
patrimoni, en definitiva la identitat i el privilegi que suposa ser, créixer i
viure en aquesta terra. Felicitats!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada