Tres anys i quatre falles...

 Entrem hui en la setmana premagdalena, que aquest 2022 coincideix amb la gran de les falles. Els nostres veïns de Borriana, Benicarló, la Vall i per descomptat València, estan mirant al cel a totes hores perquè veuen perillar la festa i els monuments.

A Castelló ciutat com no tenim falles, no tenim aquesta setmana "l'ai al cor"; nosaltres som més de Magdalena, fins i tot abans del 1945, érem de les festes de juliol, però de falles, mai. Segur? La memòria és molt curta i tot i que són molts els veïns que s'estranyaran, també a Castelló hem fet falles, i no fa massa anys...

Només cal escorcollar una mica les hemeroteques per assabentar-nos que al nostre poble en tres ocasions diferents, abans de la guerra civil, van plantar-se falles; en concret els anys 1904, 1907 i 1921, fins i tot dues en aquest darrer any.

Durant la primera quinzena del mes de març de 1904, la societat "La Senyera" va acordar plantar una falla artística en la plaça de Castelar per a cremar-la el dia de Sant Josep, encarregant-la a Federico Ten, que en presentar l'esbós a l'Ajuntament perquè l'aprovaren les autoritats, va rebre un NO per resposta apel·lant a les ordenances municipals que prohibien les fogueres en els carrers, aixecant-se una desagradable polèmica entre els veïns, la majoria dels quals manifestava el desig de festejar Sant Josep a la manera de València. Finalment, el sentit comú fou conjurat per l'esperit faller i la societat "La Senyera" va aconseguir plantar la falla el dia de Sant Josep que, tot i mancar de llibret explicatiu, fou ben interpretada pel poble i acollida de grat per tots els veïns i cremada, segons la crònica de l'època (Heraldo 21/03) amb la satisfacció de veïns i fallers.

Tres anys haurien de passar per tornar a veure una falla als nostres carrers; els firers valencians que s'instal·laven a Castelló al voltant de les festes de la Magdalena, que aquell any de 1907, van ser els primer dies de març, els qui van demanar autorització a l'ajuntament per plantar-la, aconseguint-lo en aquella ocasió sense cap classe de dificultat. Així, la falla va plantar-se davant l'estàtua del rei Jaume I; músiques de dolçaina i traques van conformar el preludi de la cremà, L'èxit va ser tan gran que, novament trobem a la crònica (Heraldo 20/3) a més a més de les felicitacions als firants, els vots perquè "en lo sucesivo quede aquí la popular fiesta de las fallas".

No obstant això, les falles castellonenques haurien d'esperar fins a 1921 per a plantar-se de nou a la capital. A començament d'aquell any i en un magatzem de fusta van començar a prendre forma dues falles que es plantarien davant de la bodega Tres Corones, per part de la penya del Comerç i en l'encreuament dels carrers Colón i Cavallers i a la plaça Castelar, davant de la seu de la Societat Caça i Pesca. Els veïns estaven impacients per comprovar els comentaris que s'escapaven per la porta del taller. Tant fou així que tot i haver acabat ja la festa oficial de la Magdalena, la fira es va mantenir extraoficialment fins al dia 21 perquè els firers pogueren gaudir de les falles i, a més, ingressar els beneficis que la pluja havia evitat en els dies de Magdalena.

La penya del comerç va plantar una falla de caràcter simbòlic on un treballador al·ludia a la crisi de treball per la que estava travessant el país, al costat d'una dona del poble que tornava del mercat sense quasi res i sense diners, confrontada amb una cupletista que bevia xampany, contrastant la carestia d'una amb la luxúria de l'altra, rematant la falla una manola símbol d'Espanya que mirava amb dolor la desolació del país.

La falla de l'associació de Caça i Pesca, era una al·legoria als dos esports. D'una banda, un pescador de canya, d'altra un caçador amb gos; al centre un colomer i rematant-la un colombaire.

Tant l'una com l'altra van editar llibrets explicatius que, ficats a la venda, van ser adquirits ràpidament. Les dues falles van ser cremades com tocava a les 11 de la nit, tornant-se a fer-se vots perquè la festa fallera com a festa d'art i cultura adquirira protagonisme continu al nostre poble.

Però la cosa no va quallar, tot i que sembla que l'any 1930 va aixecar-se al poble sec una altra falla, això no obstant potser pel fet de xocar amb la festa de la Magdalena, que se celebrava per la mateixa època, la festa del foc i el fum mai va arribar a ser la pròpia de la ciutat.