"Esto s'ha acabao"... “Hoy empieza todo”.

 S'han acabat les festes, o el que el temps ens ha deixat fer d'aquestes. Unes festes, com totes, "úniques i diferents", però també "històriques", que seran recordades durant molts anys i per diferents motius.

Sense "Junta Central de Fiestas" o sense "Junta de Festes" com a organitzadors, realitzadors o col·laboradors de l'ajuntament en el desenvolupament d'aquelles, sense reines i dames "anuals" per allò de la suspensió del 2020 i repetició en el càrrec, sense Pregó al carrer, amb desfilades deslluïdes i amb poc de públic per donar-los caliu, amb dies frescs i gelats, sense cap de protocol municipal i "patinades" oficials, a cavall entre uns estatuts festers que llangueixen i uns altres que encara no s'han començat a aplicar, i on la pluja s'ha convertit, qui ho anava a dir, en la protagonista de tota la setmana.

I és que mai en la història recent de la setmana festera havia plogut tan i en tants dies. Ningú imaginàvem només unes setmanes enrera, quan tot semblava començava a recuperar-se i quan, dia rere dia, al mateix moment que disminuïa l'atac del coronavirus, véiem créixer el nombre d'actes del programa, que molts d'ells hi haurien, com a mal menor, que canviar de lloc, i el que és pitjor, en molts altres casos haver de ser suspesos.

Ha plogut i molt. Feia falta, però no anava d'una setmana. En aquest cas, malauradament, s'ha tornat a fer realitat el refrany, "mai no plou a gust de tothom". Aquesta setmana ací a Castelló, estic segur, la pluja no ha estat ben rebuda per ningú, començant pel mateix Ajuntament, Patronat fester i Col·lectius, fins als venedors ambulants, passant per restauradors, pirotècnics o distribuïdors de begudes. Tots s'han passat els dies mirant el cel.

Jo mateix he arribat a mesurar a casa en aquests nou dies, entre el dissabte 19 i ahir diumenge 27, més de 120 litres, molt més del que és habitual en un mes de març a Castelló, i si parlem de sol, les hores en què aquest ha estat protagonista al llarg de la setmana, poden contar-se amb els dits de la mà i encara en sobrarien.

Mai les nostres festes havien estat suspeses des dels anys de la guerra civil, i mai havien estat tan desitjades i esperades fins a aquest any i, vet per on, ha sigut l'oratge qui "ha volgut fer la punyeta"; tot i això, malgrat les adversitats, tots hem fet com el voluntariós "Cagueme", aquell personatge mític, amic del gegant bo i forçut, Tombatossals; alguns fins i tot més del que podíem esperar, començant per la representació femenina oficial i acabant pels serveis de neteja.

Les festes de la Magdalena del 2022 ja són història. En aquest moment ja s'ha obert la porta per les del 2023. Unes festes que, fent vots perquè siguen "de total normalitat sanitària", ara mateix comencen a fer camí des de la incertesa, i no em referisc a l'oratge que podrà fer-nos en els 9 dies festers, entre l'11 i el 19 de març venidor, que cap meteoròleg ni cap sofisticat aparell pot prevenir, sinó a la posada en marxa de l'engranatge oficial fester conseqüència de l'aplicació dels nous estatuts.

Moltes coses a revisar i millorar del que s'ha fet aquests dies; molta feina queda al davant, cal buscar el màxim consens entre tots, cal unir esforços, cal, emprant termes de costura, cosir i no esquinçar, cal asseure's a parlar i fer-ho sense acalorar-se, cal deixar enrere topetes, odis i venjances, cal reconéixer errades i potenciar encerts, i cal caminar cap al futur d'un Castelló on tots, veïns i forasters, amb permís de l'oratge, gaudim de la festa. Aquest és el meu desig, hui, quan estem només a 349 dies d'una nova romeria al Castell Vell, origen del nostre poble. Adéu festes del 2022. Benvingudes siguen les festes Magdaleneres 2023!