Mare por!

Diuen els psiquiatres que la por és necessària a la vida, tot i que de vegades ens paralitza; tot i això, viure "la por" és necessari en algun moment de la vida per, acceptant-la primer, després tractar de superar-la, això ens fa créixer. En alguns casos és prou senzill, en altres una mica més complicat, i "mesurar" la por que podem arribar a tenir front alguna situació, no és gens fàcil, no tenim cap instrument quantitatiu.

La preocupació, la probabilitat, les conseqüències, són factors, sentiments incòmodes que influeixen en les nostres pors; entre les més comunes: al ridícul, al fracàs, a la soledat, a les malalties, al fet desconegut, o a la mort.

La por a les malalties greus, a les infectocontagioses, a la nostra terra, al nostre poble, ha estat gràcies a les vacunes, que en la majoria dels casos vam rebre majoritàriament de ben menuts, una de les pors "menors" durant molts anys.

Però va arribar el 2019 i vam haver de familiaritzar-nos en poc de temps amb una "nova preocupació", una nova malaltia, la Covid-19, que afectant el nas, la gola, les vies respiratòries o els pulmons, resultava en molts casos, mortal. La por a la mort va fer-se present fins que van arribar les primeres vacunes, estàvem salvats! La pandèmia de la Covid no ha arribat a desaparèixer, però sembla els avanços ens han portat tranquil·litat, i a poc a poc les nostres vides, dos anys després del trasbalsament, començaven a "ser normals".

I així estàvem, sentint que en la darrera setmana a Castelló s'havien registrat 741 casos nous de Covid, 349 en majors de 60 anys, que 113 persones estaven hospitalitzades i 5 en l'UCI i que el nombre de morts havia augmentat en 4 veïns, quan, de sobte, el passat dimarts un altre sobresalt, un altre ensurt, va transmetre's pels mitjans d'informació: "Se detectan los primeros casos de la viruela del mono en España. El mayor brote jamás visto en Europa".

La pigota del mico? Com va passar-me amb "la Covid", mai havia escoltat aquesta malaltia. Coneixia la pigota com a una malaltia molt contagiosa i greu, que tenia la certesa que, gràcies a la vacunació estava erradicada a Espanya, i ara una nova pigota entra en escena, la del mico, i una nova "por" es fa present.

La cosa sembla greu, cada dia que passa el nombre d'infectats creix i s'escampa per tot el territori. En cinc dies es confirmen 30 casos per "PCR", una altra paraula que en els darrers anys s'ha fet més que familiar, i "la por" creix...

Una malaltia coneguda a l'Àfrica i que es transmet pel contacte amb animals silvestres, però que "ha saltat" a les persones transmetent-se pel contacte directe amb les lesions de la pell, amb fluids corporals d'una persona infectada, amb partícules respiratòries i amb objectes contaminats com la roba de llit.

Una malaltia que ens diuen està evolucionant gradualment per adquirir rellevància global i què de ser una malaltia considerada molt rara i infreqüent i de letalitat baixa, també és ben cert, que com va passar amb la Covid, no hi ha, a hores d'ara, cap vacuna preventiva ni tractament eficaç al 100% per controlar-la. No volies "caldo", puix dues tasses.

Dues o tres tasses? Perquè avui m'he desdejunat amb una altra notícia que, de segur haurà despertat en més d'un veí, una nova por: "Alertan de la proliferación de una garrapata portadora del virus de Crimea-Congo en las islas Columbretes de Castellón".

Crimea-Congo Virus? Ai, senyor! Ha estat el regidor de Transició Ecològica del nostre ajuntament qui ha afirmat: "hi ha un perill molt seriós i real amb un tipus de paparra, la Hyalomma, comuna a l'Àsia, Europa i l'Àfrica, que actua com a vector d'un virus del gènere Nairovirus que provoca la febre hemorràgica de Crimea-Congo".

A les Columbretes? Al costat de casa? Si, la paparra s'ha trobat adherida al plomatge d'algunes aus migratòries sobretot en la "bugadera boyera" l'au més comuna de veure sobre grans mamífers i que abunda en zones com Moncofa, de les que es fa un seguiment a les illes, i que viatja amb l'ocell des del moment en què aquells s'alimenten d'insectes o deixalles orgàniques, fins a una zona on poder parasitar altres animals, principalment conills, porcs senglars o cabres, que en ser caçats i consumits, permeten l'entrada del virus i, amb això, la malaltia.

No fa massa dies vam conèixer la notícia que a la comarca dels Ports, el 97% de les cabres hispàniques són portadores del virus, i que aquest té una letalitat del 30% amb simptomatologia que pot acabar amb insuficiència renal, hepàtica o pulmonar sobtada.

Por, nova por... I en van tres!!! Fins a quantes més? Açò no s'acaba mai, serà el preu del progrés? Mare por, pareu el món que vull baixar...