Recordant...

No sé amb exactitud, no ho he trobat per cap lloc, quantes col·leccions diferents de "gojos" es conservaran a la basílica de Lledó. No he descobert tampoc a la pàgina de la confraria aquesta informació, però estic segur que en seran més de dues dotzenes les composicions que, diferents poetes al llarg dels temps, i amb més o menys estrofes, han ofrenat les seues composicions a la Patrona, com a pregària de viva veu, en garlanda, i amb tornada lírica de lletania.

Sembla que a l'arxiu municipal es conserva una carpeta editada per la Reial Confraria de Lledó sota el patrocini de la impremta Mialfo titulada "Col·lecció de goigs en Lloança de Madona Santa Maria del Lledó venerada a la seua Basílica Patrona Principal de Castelló de la Plana" i que algun dia consultaré per conéixer millor aquelles composicions.

Composicions que en algun cas s'han convertit en més que populars, mentrestant, en altres han passat a l'oblit, a viure el "somni dels justos". Així si diem "gojos de Lledó" immediatament ens ve a la memòria el text poètic dels bellíssims "Goigs a la Sacratíssima Verge Maria del Lledó", d'en Lluís Revest, escrits el 1916, i als quals va posar música el 1917 el canonge Vicent Ripollés; els més coneguts i cantats.

De manera que en qualsevol celebració mariana que tinga lloc a la basílica de Lledó en qualsevol dia festívol de l'any, i en especial tal dia com hui, el dia de la festa gran, el dia dedicat a la Patrona, juntament amb la tradicional "Salve", es canten "els goigs" de Revest i Ripollés, goigs coneguts des del moment de la seua creació com a "moderns", pel fet d’estar escrits en valencià,  i que als anys 20 del segle passat, anaven alternant-se amb els "goigs antics", en castellà.

Així, transcorreguts més de 100 anys, hui mateix, encara ens hem trobat en el fet que, majoritàriament el poble, tot i disposar de diferents versions valencianes, hi ha cantat "la salve" en castellà, mentre que els goigs  que ha entonat , els de Revest, ho ha fet en total normalitat en valencià.

Uns goigs que fent-se més que populars han resistit més d'un segle a les noves versions, entre d'altres, als creats en el seu moment a partir d'un poema titulat: "A l'ombra del lledoner. Cançó en llaor de Madona Santa Maria del Lledó", escrit el 1924, pel mestre Carles Salvador, amb motiu de la coronació de la Verge i que comencen així:" A l'ombra del lledoner —Madona Santa Maria—, de l'ombra del lledoner isquéreu ben clara i pia", i que hui com a reconeixement i gratitud vull portar al record.

De la mateixa manera que voldria també recordar els goigs creats per, l'enyorat amic, Vicent Pau Serra i Fortuño, "Goigs en nit de la rosa", que els "paliers de Lledó" van encarregar-se de reeditar no fa massa anys, i que comencen així: "Puix que esta nit Castelló, es fa d'amor rondaller, Accepteu nostre voler, Mare de Déu de Lledó" i que, malauradament, també só poques les ocasions en que es canten.

Però, tal vegada, a parer meu, els més curiosos de tots els goigs que jo conec, i a la vegada també dels més desconeguts, i que saben de la seua existència mai els he escoltat, siguen els "Goigs a la Mare de Déu de Lledó per la llengua valenciana", composició amb quatre estrofes del patrici Gaetà Huguet Breva, completades amb altres quatre noves estrofes, entrada i tornada, obra de l'escriptor vila-realenc mossén Vicent Gimeno Estornell, que van ser musicats l'any 2009 i que s'inicien amb aquesta entrada: "Com més bé li cantaria a la Verge de Lledó, en la llengua hi seria del poble de Castelló", sent la tornada així: "Vol la Mare Lledonera, que amb sa llengua Castelló, i la veu plena i sencera, cante sempre ací al Lledó".

Recordant els "Goigs de Lledó", els de Revest, Salvador, Serra, Huguet o qualsevol altres, manifestem el fervor o afecte a la Verge, una pràctica externa de pietat mitjançant la qual la nostra devoció troba vida i expressió espiritual que estimula i consola l'ànima, assumptes d'importància lligats a la tradició, la història o el folklore, a la llibertat i pietosa imaginació dels fidels. Fem-los ben nostres, són de tot Castelló.

Alguna coral s’animarà algun dia a cantar la col·lecció? Alguna entitat es llançarà a patrocinar la seua gravació? I si es fera una publicación conjunta amb la història de cada creació, amb la lletra i la música? Com m’agradaria poder escoltar-los en la seua varietat. Idees, idees, idees… jo les llance, algú les recollirà?