La tradició botànica al Nadal del nostre poble.

Al costat de l'avet i la flor de pasqua dues espècies vegetals que no van començar a ser "moda" per guarnir les llars familiars, carrers i places del nostre poble, en aquests dies nadalencs fins els anys 40 del segle passat, que el pas del temps ha consolidat com a elements que van arribar per quedar-se, competeixen amb tres plantes silvestres emprades amb anterioritat per a ornamentar les llars de ravals i vila, a qui cada any que passa veiem guanyen la batalla.

Tres plantes que pertanyen a la família dels arbustos, els fruits de les quals maduren a la primeria de l'hivern, pels voltants de Nadal i les què se'ls ha atribuït al llarg del temps una sèrie de propietats relacionades amb la fortuna o la protecció de les persones i principalment de la llar. Molt buscades per les nostres contrades en temps passats i que ara, hui en dia, a més a més de ser escasses són pocs els castellonencs que arriben a diferenciar-les.

Quines diríeu són aquestes plantes silvestres? De segur que us sonaran, estic parlant del vesc, el grévol i el galzeran. Us conte alguna cosa d'elles i també alguna curiositat...

El vesc és un subarbust que viu damunt les branques, principalment les dels arbres de fulla caduca. Té les fulles groguenques i unes baies arrodonides de color blanc. El fet de no créixer sobre el sòl, sinó sobre algunes espècies d'arbres, li ha donat un halo de misticisme i de pertinença més al cel que a la terra i la consideració en molts casos de planta sagrada de la natura amb propietats medicinals i hi ha qui creu que porta bona sort; per això és costum de regalar-ne ramets per aquestes festes. Una antiga tradició del nostre poble diu que el dia de Santa Llúcia cal cremar el vesc de l'any que ha transcorregut i substituir-la per una branqueta nova que romandrà a la porta o entrada de la casa.

El grévol és un arbust que pot arribar a mesurar fins a 20 m d'alt i normalment viu fins a 100 anys. Les fulles són de color verd fosc brillant, rígides i amb vora espinosa. És una planta dioica, amb peus mascle i peus femella, trobant-se els fruits rojos, que poden arribar a durar tot l'hivern en la planta, solament als exemplars femella. Pel color dels seus fruits d'un roig intens i les fulles punxegudes, és una de les plantes que per més temps s'ha associat a Nadal.

Una de les imitacions més preades del grévol és el galzeran anomenat popularment com cirerer de Betlem, amb fulles no tan punxegudes i baies més grosses, però amb uns colors molt semblants. A l'hivern, a les plantes femenines, apareix el fruit en forma de baia vermella que destaca sobre el verd fosc de les fulles. De la mateixa manera que el grévol, té un seguit de propietats medicinals i cosmètiques que el fan molt atractiu.

I ara les curiositats promeses:

A la vegada de ser considerat el vesc com a planta de la bona sort, associat al vell mite segons el qual si dues persones passen per sota d'una branca de vesc per Nadal, sense importar de qui es tracte, es veuran obligats a besar-se, a molts llocs del món és considerat una plaga, ja que aquesta planta pot atrofiar el creixement d'alguns arbres, fins i tot fer que arriben a morir. Felicitat i desgràcia, sort i mort en una mateixa planta....

Al grévol els antics, l'anomenaven Tinne, que significa "el guardià de la saviesa durant l'època fosca de l'any" i es diu que els druides l'utilitzaven per confeccionar les seues varetes, ja que la seua fusta té una propietat quasi màgica i es que per ser tan dura no sura a l'aigua, cosa que passa amb molt pocs tipus de fusta. Saviesa, duresa, màgia...

A més a més de considerar el galzeran com el millor remei vegetal per tonificar les venes revelant-se com un suport natural a explorar per al tractament natural de les varius, flebitis, edemes i afeccions del tracte urinari, les branques d'aquest arbust per la seua duresa i resistència s'han usat per molt de temps per netejar l'interior de les bótes de vi. Medicina i aprofitament en el quefer diari de la mare natura...

Vesc? Grévol? Galzeran? Paraules més properes al nostre terme que muérdago, acebo o rusco que serien les equivalents en castellà. Tal vegada un sonen més, però a més de reconèixer les plantes tant de bo també recordeu els seus noms en la nostra llengua, també a la botànica, el dia de Nadal, trobem cultura castellonera.